Això és que fem amb els nostres cotxes quan els deixem permanentment al carrer. Diuen que un 60 % de l’espai públic es destina als cotxes i deu ser veritat. De fet, les antigues construccions no compten pas amb aparcament propi, i trobem normal l’ús de l’espai comú com a etern aparcament, però en un futur sí que hauríem d’anar pensant que una cosa és aparcar transitòriament i una altra ocupar permanentment un espai públic. Dedicar recursos al transport públic, deixar de fabricar tants cotxes, acostumar-nos a compartir espais i limitar aquesta sensació -falsa, d’altra banda- de poder estar simultàniament a tants llocs comportarà sens dubte molts canvis d’hàbits, d’economia i un bon trasbals. Però serà qualitat de vida sostenible. Mercè Solé (publicat al juny 2005)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada