Això és el que posa la targeta que es distribueix entre els “alts càrrecs” no electes d’alguns ajuntaments dits d’esquerres. El tractament de VIP, per exemple, suposa entrades gratuïtes per a alguns espectacles i, suposadament, dret a “pica pica” de luxe a porta tancada. Fa pensar com acabem acceptant amb normalitat conceptes com aquest “persones molt importants”, lligat a més a sous, aquests sí, objectivament molt importants i a càrrec de l’erari públic. A mi em sembla que aquest concepte, com el de les escales de servei, que encara es manté a les zones luxoses de les nostres ciutats, no té cabuda en una Constitució que insisteix en la igualtat de les persones. Potser en lloc de “VIP” convindria posar “privilegi en funció del poder o del diner” i seria més clar. Però és que és tan afalagador rebre un tracte privilegiat! El problema és que a poc a poc acabem pensant que en som mereixedors i, finalment, que és un dret irrenunciable. Un codi ètic de l’esquerra no ens faria cap nosa. Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada