La proposta sobre model de finançament per a Catalunya que ha posat sobre la taula el tripartit tenia la voluntat de ser un punt de partida per al debat. I, des d’aquest punt de vista, és evident que havia de ser agosarada, seriosa, factible i provocadora; tot alhora. Em sembla que ho és i això resulta positiu. Però la manca de debat anterior i els ulls de poll que hem trepitjat, posen en evidència que hi ha massa gent, arreu de l’Estat, que s’ha acostumat que los coses siguin d’una manera i que només puguin ser d’aquella.
La proposta té, però, la voluntat ferma de canviar algunes regles del joc del model de finançament. I, en aquest sentit, va fins i tot més enllà que la pròpia reforma de l’Estatut.
En la formulació d’aquest nou model, hem tingut en compte alguns supòsits previs:
- l’actual model limita les possibilitats de creixement econòmic de Catalunya
- si Catalunya (que és el principal motor d’Espanya, amb el 19% del PIB) no creix, això afectarà el desenvolupament econòmic del conjunt
- Catalunya necessita més competències i més recursos per enfortir la cohesió social i mantenir un alt grau de solidaritat, tant a dins com a fora.
Com és el sistema que es proposa?
El sistema que proposem ha de permetre aconseguir dos objectius fonamentals: més recursos i més capacitat per decidir sobre els nostres impostos. Suposarà un canvi quantitatiu i qualitatiu transcendental respecte al model actual.
Els punts essencials són els següents:
1. Una Agència Tributària de Catalunya que recapti tots els impostos pagats a Catalunya i que establirà un consorci amb l’administració tributària de l’Estat.
2. Una part del rendiment dels impostos pagats a Catalunya, en uns percentatges que en cap cas poden superar el 50%, s’atribuirà a l’Estat per al finançament dels seus serveis i competències.
3. La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats de manera que aquestes puguin prestar nivells similars de serveis realitzant un esforç fiscal similar.
4. El major esforç fiscal realitzat pels ciutadans de Catalunya, mesurat pels impostos pagats en relació a la mitjana, s’ha de traduir en uns majors ingressos per al govern de Catalunya.
5. La inversió en infraestructures per part de l’Estat a Catalunya s’ha d’anar equiparant amb la participació percentual de Catalunya en el PIB del conjunt.
6. La capacitat de finançament per habitant que obtingui la Generalitat s’ha d’anar equiparant gradualment a la que obtenen les comunitats que gaudeixen de concert econòmic.
Aquest sistema resultaria més estable en el temps que els que s’han aplicat fins ara, ja que establiria uns pilars sòlids i a la vegada uns mecanismes d’actualització per poder adaptar-se a la realitat canviant, oferint sempre els mateixos resultats.
És un model similar al vigent en alguns països federals i combina amb responsabilitat criteris basats en la corresponsabilitat fiscal, l’autonomia i la solidaritat. I tot això, sense exigir cap mena de privilegi per a Catalunya, ja que en ser un model federal i solidari té eficàcia general i es pot aplicar en altres territoris de l’Estat o fins i tot en el seu conjunt.
Finalment i pel que fa a la tan discutida publicació o no de les balances fiscals, el primer que hem de fer és pactar uns criteris comuns i decidir quins elements són els que han de figurar a les balances. Però un cop fet això (que no serà gens fàcil) la transparència exigeix la publicació dels resultats anuals. Tothom els haurà de conèixer abans de parlar i, sobretot, abans de fer certes concessions massa fàcils a la demagògia.
Àlex Masllorens és diputat al Parlament de Catalunya pel PSC-CpCLa proposta té, però, la voluntat ferma de canviar algunes regles del joc del model de finançament. I, en aquest sentit, va fins i tot més enllà que la pròpia reforma de l’Estatut.
En la formulació d’aquest nou model, hem tingut en compte alguns supòsits previs:
- l’actual model limita les possibilitats de creixement econòmic de Catalunya
- si Catalunya (que és el principal motor d’Espanya, amb el 19% del PIB) no creix, això afectarà el desenvolupament econòmic del conjunt
- Catalunya necessita més competències i més recursos per enfortir la cohesió social i mantenir un alt grau de solidaritat, tant a dins com a fora.
Com és el sistema que es proposa?
El sistema que proposem ha de permetre aconseguir dos objectius fonamentals: més recursos i més capacitat per decidir sobre els nostres impostos. Suposarà un canvi quantitatiu i qualitatiu transcendental respecte al model actual.
Els punts essencials són els següents:
1. Una Agència Tributària de Catalunya que recapti tots els impostos pagats a Catalunya i que establirà un consorci amb l’administració tributària de l’Estat.
2. Una part del rendiment dels impostos pagats a Catalunya, en uns percentatges que en cap cas poden superar el 50%, s’atribuirà a l’Estat per al finançament dels seus serveis i competències.
3. La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats de manera que aquestes puguin prestar nivells similars de serveis realitzant un esforç fiscal similar.
4. El major esforç fiscal realitzat pels ciutadans de Catalunya, mesurat pels impostos pagats en relació a la mitjana, s’ha de traduir en uns majors ingressos per al govern de Catalunya.
5. La inversió en infraestructures per part de l’Estat a Catalunya s’ha d’anar equiparant amb la participació percentual de Catalunya en el PIB del conjunt.
6. La capacitat de finançament per habitant que obtingui la Generalitat s’ha d’anar equiparant gradualment a la que obtenen les comunitats que gaudeixen de concert econòmic.
Aquest sistema resultaria més estable en el temps que els que s’han aplicat fins ara, ja que establiria uns pilars sòlids i a la vegada uns mecanismes d’actualització per poder adaptar-se a la realitat canviant, oferint sempre els mateixos resultats.
És un model similar al vigent en alguns països federals i combina amb responsabilitat criteris basats en la corresponsabilitat fiscal, l’autonomia i la solidaritat. I tot això, sense exigir cap mena de privilegi per a Catalunya, ja que en ser un model federal i solidari té eficàcia general i es pot aplicar en altres territoris de l’Estat o fins i tot en el seu conjunt.
Finalment i pel que fa a la tan discutida publicació o no de les balances fiscals, el primer que hem de fer és pactar uns criteris comuns i decidir quins elements són els que han de figurar a les balances. Però un cop fet això (que no serà gens fàcil) la transparència exigeix la publicació dels resultats anuals. Tothom els haurà de conèixer abans de parlar i, sobretot, abans de fer certes concessions massa fàcils a la demagògia.
Publicat al juny del 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada