El Déu màgic

Era un dia d’estiu. En Pere estava a la seva habitació llegint un llibre. A en Pere li agradava molt llegir, sobretot els llibres de màgia i de déus. Quan es feia fosc en Pere se n’anava a dormir i mentre estava al llit sempre pensava el mateix:
- Existeixen els déus?
En Pere va decidir aquella mateixa nit que l’endemà li preguntaria a la seva mare si existien els déus. I així va ser. L’endemà en Pere, mentre estava esmorzant, li va preguntar a la seva mare:
- Mare, els déus existeixen?
La mare va començar a riure, en Pere no entenia la reacció de la seva mare i per això li va tornar a preguntar:
- Mare, els déus existeixen?
Aquesta vegada sí que va tenir una resposta:
- És clar que no !!
En Pere es va quedar bocabadat. Tants llibres que havia llegit i en realitat, estaven mentint! En Pere va posar-se a pensar i ràpidament li va dir a la seva mare:
- I Moisès, que no l’acompanyava cap déu? Com va poder tallar el Mar Roig si no era un déu? Només els déus poden fer màgia!

La mare no sabia què dir. En acabar d’esmorzar la mare li digué en Pere:
- Pere, Moisès no va existir. Això són històries!
En Pere molt trist se’n va anar cap a la seva habitació. Es va estirar al llit i va començar a llegir la segona part d’un llibre que es deia “el déu màgic”. El llibre deia així:
“El jove déu va enfadar-se amb la seva mare: mira que dir-li que els homes no existeixen! Se’n va anar malhumorat a la seva habitació, i es va estirar al llit i va començar a llegir un llibre. De cop i volta, va veure com el sostre de la seva habitació es començava a deformar i com el llit es movia...”
De cop i volta en Pere va veure com el sostre de la seva habitació es deformava i el llit es movia. Per la finestra va veure com el paisatge canviava. Just davant seu va aparèixer una persona tota blanca, i en Pere li va preguntar:
- On sóc? Qui ets?
Ell li va contestar:
- Estàs a la terra dels déus i t’he portat perquè vegis que els déus existim. Per molt que la gent et digui que no existim, el que tu penses no t’ho ha de prendre ningú. Ara ja saps que existim i això ho portaràs sempre al cor. Et tornaré a portar a casa teva. Estic molt content d’haver-te conegut. Recorda, és important creure en el que penses i respectar les creences dels altres, això et farà bé. Jo sempre estaré al teu costat encara que tu no em vegis. Fins un altre dia...
En Pere tornava a ser a casa seva recordant tot el que li havia passat i per fi va acabar el llibre i el va guardar com a record d’aquella màgica aventura.
Miquel Clarós té 10 anys.
(Publicat el juny del 2006)