Apostasia i bases de dades

Darrerament s’ha format un cert enrenou a propòsit de si es podia, o calia, esborrar, dels llibres de baptisme, els qui han apostatat. I la cosa s’ha plantejat com si els llibres de baptisme fossin els fitxers, o el cens, o la base de dades, on consten els “afiliats” a l’Església catòlica. I això és un error de plantejament. L’Església catòlica, almenys a Espanya, no té cap base de dades dels seus membres. Els llibres de baptisme no són tals bases de dades, són només la constància de la gent que ha estat batejada, amb la data de naixement i els noms de pares i padrins. Però no tenen cap valor estadístic per saber quants catòlics hi ha: per exemple, quan un dels batejats es mor, continua el seu nom al llibre, i no s’hi posa cap nota dient que s’ha mort. De manera que, si comptéssim els catòlics en funció dels que consten als llibres, la xifra seria immensa, perquè comptaríem vius i morts. O sigui que anotar-hi una apostasia, o fins i tot esborrar (ratllant-la degudament perquè no es pugui llegir) una inscripció, no fa variar el recompte d’”afiliats” catòlics. I la pregunta seria: doncs com el compten, el nombre de catòlics? I la resposta seria: doncs deu ser més o menys a ull, segons criteris que no s’acaben de saber... A Alemanya, per exemple, és diferent, perquè allà sí que tenen un fitxer de catòlics, a més del llibre de baptismes: tothom està apuntat a la seva Església i hi paga la quota corresponent, per rebre’n els serveis que demani; i si vol, se n’esborra.

Les apostasies, certament, s’han d’anotar als llibres de baptisme. És una obvietat, un dret, fer constar si un no vol continuar en aquell grup on va ser incorporat pel baptisme. Però això no té cap conseqüència a l’hora de comptar el nombre de catòlics... Josep Lligadas