Mitjans de comunicació i mercat

Fa uns quants dies una persona força vinculada als mitjans de comunicació em comentava la situació greu que pateixen els mitjans públics de comunicació. Afirmava que amb la potència del mercat els “productes culturals” d’una certa qualitat estan en perill de desaparició per la pressió econòmica. I que això no depèn de la persona que sigui directora d’un mitjà radiofònic o televisiu perquè es troba immersa en aquest món mercantilitzat inevitablement (la roda fatídica: audiència-publicitat- programa). Tot això venia a tomb d’un cas concret, que fa pensar: un no renovament de contracte amb una “estrella” radiofònica d’un programa de gran audiència a Catalunya. Al marge de les consideracions polítiques del tema i de les formes (més o menys encertades) de no renovar el contracte, resulta que aquest programa el fa (més ben dit, el feia) una empresa privada, que el ven a l’emissora pública, amb el ganxo del professional, que podrà viure tota la vida amb el que ha guanyat aquests anys amb l’esmentat programa… Els tertulians que hi participaven també poden viure (si no tenen grans despeses) amb el que cobren per estar una o dues hores comentant l’actualitat dins el programa. Probablement això està dins la “lògica” del mercat però crec que: 1) Cal donar-ho a conèixer (als radiooients que es lamentaven de la pèrdua… i a tots els ciutadans que paguem una part de les despeses dels mitjans públics); 2) Cal demanar una certa coherència als professionals “progres”, capaços de qüestionar polítics i pressupostos… menys el seu, és clar. Jesús Lanao