Frivolitat

Com si no fos prou terrible la notícia de l’avió estavellat a Barajas, ens hem d’assabentar que alguns dels que van accedir al lloc de l’accident a socórrer els damnificats van gravar amb els mòbils imatges de vídeo per després intentar vendre-les als mitjans de comunicació. Com si no fos prou lamentable que cada dia hi hagi persones que fugin de la realitat drogant-se o emborratxant-se, llegeixo al diari que dos treballadors d’ambulàncies de Barcelona van despullar i van abusar d’una jove de 20 anys en coma etílic, això sí, gravant les imatges amb el mòbil i mostrant-les amb fanfarroneria als companys de feina.

Només són dos exemples de la frivolitat amb què actuen persones sense escrúpols, persones adultes que suposadament haurien de ser responsables humanament i professionalment parlant. I en relació amb això, em ve al cap que en molts entorns laborals ser persona i actuar amb ètica... no és precisament un fet que puntuï gaire per accedir o ascendir en un lloc de treball, o per caure socialment “simpàtic”; de vegades és més aviat el contrari: els elements més impresentables, i fins i tot malèvols, són els “ben vistos”, el “graciosos”, el “trepes”... (o potser el que fa por als insegurs com ells). I estem parlant del món dels adults, no d’adolescents malcriats. Com combatre tot això? Maria-Josep Hernàndez