Contrastos

Aquest estiu vaig ser un parell de dies a Brussel·les i, amb l’Ernestina, veterana de la JOC, vam voler anar a visitar la tomba de Cardijn. Està enterrat en una església, lluny del centre, que és on hi ha enterrats els belgues il·lustres i això vol dir que també hi ha enterrats els reis belgues (els reis són il·lustres per definició). La casualitat va fer que s’escaigués que aquell dia feia anys que havia mort el rei Balduí i s’hi celebrava un funeral, al qual van assistir el rei i la reina actuals, la vídua del rei Balduí i tota la família reial. Nosaltres vam arribar moments abans que ho fessin els reis i a la porta ningú no ens va dir res ni ens van regirar la motxilleta.
Vam entrar, vam trobar l’espai dedicat al fundador de la JOC: una pedra senzilla, una fotografia, la frase en francès i en neerlandès «Una jove treballadora, un jove treballador, val més que tot l’or del món» i unes flors. Era en un lateral a prop de l’altar major i allà ens vam quedar. La missa no la va presidir cap bisbe ni cap cardenal, sinó un canonge (ens van dir), que després vam veure a la TV en camisa i corbata parlant de l’acte. Acompanyant els celebrants hi havia dues acòlites, que no eren pas criatures sinó dues dones joves. Això sí, hi havia un cor i un grup de cambra que van interpretar fragments del Rèquiem de Mozart. I la celebració va ser tota celebrada en francès i en neerlandès, sermó inclòs. Sortint no vaig poder evitar de fer comparacions amb el nostre Estat espanyol. Josep Pascual