Joan XXIII, cinquanta anys

El 28 d’octubre de 1958 va ser elegit papa el cardenal patriarca de Venècia, Angelo Giuseppe Roncalli, que va prendre el nom de Joan XXIII. Ara fa just cinquanta anys. Quan va ser elegit ell en tenia 76, i tothom va entendre que, després d’un papat tan llarg i de tanta altura com el de Pius XII, els cardenals havien optat per un home gran, que durés poc temps i servís com de vàlvula de descompressió. Un papa de transició, es deia. Però ves per on, resulta que aquell papa de transició va capgirar l’Església. Mai no sabrem fins on pensava que calia canviar les coses, ni si tenia previsions gaire concretes, però sí que sabem que no va arribar al papat per sorpresa i sense saber que potser li tocaria aquesta tasca. I també sabem que era un home que creia que calia provar camins nous per anar endavant, tal com ja va escriure en el seu diari quan encara era seminarista, un dia de Sant Esteve: admirava aquell primer màrtir perquè havia estat capaç d’entendre que la comunitat cristiana s’havia de deslligar del judaisme i encetar una cosa nova, oberta a tothom... Ara que estem en evidents temps d’involució, en què els profetes de calamitats que tanta angúnia li feien al papa Roncalli sembla que estiguin ocupant cada cop més l’espai eclesial, haurem d’agrair-li a Déu que ens vagi donar aquell home que va posar en marxa un procés de canvi irreversible. Perquè, per molta involució que ens vingui, algunes coses ja estan definitivament adquirides, com ara la capacitat de pensar i opinar diferent de les doctrines més o menys oficials... Josep Lligadas