El bisbe Carrera

El bisbe Carrera era un home amb qui es podia parlar de tot, i que era capaç d’entendre, des de dintre, la realitat del món. No semblava pertànyer a un món diferent del món normal. I sabia explicar-se, i sabia escriure, i deia coses ben dites, i era fàcil sintonitzar-hi. I era un home senzill, que no reivindicava precedències per raó del càrrec. O sigui que tenia l’estil personal i democràtic que hom creu que hauria de ser propi de qualsevol bisbe i que de fet acostuma a ser-ho tan poc.
A vegades, tot sigui dit, hom hauria desitjat trobar en ell una mica més de decisió i gosadia. Però el fet és que, malgrat això, el bisbe Carrera quedarà com un símbol eclesial definitivament valuós. Perquè en el fons de la seva manera de fer i de ser hi havia tota una història: el treball de base en el món obrer en els anys durs de la dictadura, la contribució a crear estructures culturals democràtiques i catalanes, la lluita directament o indirectament política, la capacitat de mostrar a través de tot això un rostre eclesial creïble... El dia del seu enterrament, es notava que la gent se l’estimava.
En aquests temps d’hivern, la seva mort ens fa adonar que cada cop ens queden menys figures que representin l’Església que ens cal i que volem. Caldrà fer-les sorgir.

Josep Lligadas és escriptor