La coral "Primavera per la Pau"

L’any 1983 es commemorava el desè aniversari del salvatge cop d’estat del general Augusto Pinochet, d’infame memòria, que sacsejà i malbaratà la vida a Xile i causà estupor a la gent de bona voluntat de la resta del món. A Mataró, en el marc d’unes jornades de solidaritat amb Xile neix la idea d’organitzar un grup per interpretar la “Cantata de Santa María de Iquique”, del compositor xilè Luís Advis, obra musical basada en el folcklor xilè. No es demanava cap mena de coneixement musical, només ganes de cantar (i així hem seguit fins avui).
Basats només en la discografia del moment, Genís Mayola, Joan Vives, Pedro Javier González i Pepe Camacho “tradueixen” d’oïda la partitura, que amb els anys, i per un viatge d’una membre del cor a Xile, on anà a trobar l’autor de la Cantata, sabem que es va fer amb una gran dosi d’ encert.
L’octubre d’aquell any s’estrena la Cantata a Mataró. L’esforç esmerçat en la realització de la idea, el bon ambient aconseguit, el trobar-se bé cantant, fan que el grup, en aquell moment una seixantena de persones, decideixi de seguir no ja com a agrupació coral esporàdica i efímera, sinó com a grup estable. Unes jornades pel desarmament que es feien al Maresme la primavera de l’any següent provoquen que es bategi el grup amb el nom de “Primavera per la Pau”.
L’objectiu de “Primavera” és de posar veu a tota causa que tingui a veure amb la pau: el diàleg, la tolerància, la lluita contra la pobresa, la lluita contra la fam, el treball contra tota mena de misèria, el treball per la dignitat de les persones i els pobles, les causes perdudes i menystingudes. Dirigits ja d’un bon començament per en Genís Mayola, encarem ara els vint-i-cinc anys de vida.
Han passat pel cor un bon grapat de gent, de Mataró i una mica de tot arreu. Ara som uns vuitanta. Hem cantat al Palau de la Generalitat; al Palau de la Música amb en Carlos Mejía Godoy y los de Palacagüina; a la basílica de Santa María del Mar per la Rigoberta Menchú;a la Plaça de Catalunya en un acte multitudinari contra la guerra de l’Iraq; hem cantat a Madrid i Andorra com a sortides fora del nostre país. Hem cantat a parròquies, cines, poliesportius, centres cívics, auditoris i teatres de tot Catalunya, també al carrer, tot i que que no ens agrada. Hem cantat per un grapat de causes, totes s’ho mereixien i s’ho mereixen. Hem cantat davant molta gent i davant de molt poc auditori, però sempre amb moltes ganes. El nostre repertori no és molt usual en el món coral. Per destacar algunes cançons, cantem poemes de Martí Pol musicats per en Genís, que també ha posat música a lletres de Pere Casaldàliga, l’indi Seattle i d’altres poemes, cartes o qualsevol mena de textos que tinguin a veure amb la pau. De Miguel Hernández, a Eric Clapton, un espectre ben ampli, de Bach a Llach, Serrat i Raimon o Mayola.
Des del seu naixement, “Primavera” ha estat dirigida per Genís Mayola, que des de fa un parell d’anys codirigeix amb en Xavier Rodon, que serà qui prendrà el relleu al capdavant del grup.
Ara, a “Primavera”, celebrarem els vint-i-cinc anys, no és cap fita, ni cap mèrit. Cantem perquè ens agrada, i ens agrada i ens motiva el fet de cantar per la pau. És un granet de sorra per una causa que, per ara, no té fi. Però treballarem per ella i li posarem música. Amb moltes ganes.
Toni Canal