Es tractava del cinquè Fòrum Social Mundial. El quart que es feia a la ciutat de Porto Alegre al sud del Brasil. 160.000 participants, dels quals 40.000 joves acampats al llarg d’un immens espai vora el mar. 2.500 actes que et feien triar, cada dues hores, entre 150 activitats... un ambient festiu de fira i debat per disfrutar. El fòrum de l’any passat es va fer a Bombai per tal d’incorporar el món asiàtic a una proposta alternativa mundial. Alternativa a què? Alternativa a una visió hegemònica del planeta que s’expressa en els mitjans i que es cou a les cuines del control econòmic del gran capital i dels seus executors polítics. Davos és el lloc anual del seu ritual benèfic. El neoliberalisme la seva doctrina. El creixement econòmic el seu aval. La desfilada mediàtica la carta de presentació.
Calia un altre escenari, un altre debat, uns altres protagonistes, un altre mètode de treball, una altra escala de valors, una altra manera de valorar el progrés i el creixement del planeta. Vet aquí dues visions oposades en molts aspectes. Dir que Un altre Món és Possible, no solament és el crit poètic/idealista de Porto Alegre... és, a la vegada, la denúncia d’un frau a la humanitat d’aquest planeta en benefici d’un sector minoritari de la població i, també, a la vegada, una proposta d’un nou paradigma d’anàlisi-reflexió i acció que comporta objectius i procediments nous de treball. De fet es tracta –crec jo- d’una autèntica revolució cultural a nivell planetari.
Les manifestacions contra la guerra de l’Iraq organitzades i sincronitzades per una plataforma mundial són el fruit més més vistent d’aquesta força, encara latent, que s’ha posat en marxa amb només cinc anys. Ara ja no es pretén tant ser una veu que contraopina sinó més aviat una veu que proposa i que té la seva pròpia agenda. Una veu que no està teledirigida per ningú sinó que s’expressa des de les bases de cada organització i de les persones que entren en aquest procés.
El seu contingut: els grans reptes de la mundialització. La fam, la guerra i la militarització, la destrucció dels recursos naturals, la distribució injusta de l’energia i la producció, les polítiques opressores i insolidàries, el respecte als drets humans, a les llibertats democràtiques, a la sobirania alimentària, el control mundial des d’una perspectiva humanista i democràtica... la diversitat a tots els nivells.
El FSM és conscient que s’enceta un llarg camí que no té retorn. El seu protagonisme és la ciutadania que pren consciència de la seva força i de la seva capacitat imaginativa. Sap que pot trencar aquelles mediacions, obsoletes en alguns casos, que poden arribar a ser un obstacle per assolir objectius urgents. Per això va més enllà dels partits i de les ideologies formalitzades. El treball és un treball en xarxa. Informar, coordinar, actuar sense partidismes... transversalment, sense buscar protagonismes estèrils, perquè el que cal és aconseguir transformar el conjunt de relacions en un projecte comú.
L’accent polític de la proposta no es fixa tant en l’estructuració d’un poder alternatiu sinó cultural, en el sentit que vol canviar la mentalitat de la persona i la seva projecció col.lectiva. Ja s’han tingut prou experiències que el poder polític no aconsegueix molt sovint grans progressos en la consecució dels objectius socials de llibertat i de justícia per a tothom. I en tot cas no es considera que el paper del fòrum hagi d’anar per aquesta línia.
La carta de principis del FSM, elaborada el primer any, dóna garanties que el fòrum mantindrà el seu caràcter independent i democràtic i el seu estil obert i plural.
Per a mi ha estat una resposta gratificant i encoratjadora al procés personal de lluita que vaig anar descobrint des de l’adolescència. Aquells ideals de jove del maig del 68 ja no em semblen “periclitats”. Tinc nous motius per pensar que “aquell estil de militància” no ha estat debades i que encara és possible una confluència intergeneracional per canviar el rumb de la història. La xarxa comunicacional que ara fa possible l’explotació autodestructiva del planeta i de la seva gent, pot arribar a ser el pitjor enemic del neoliberalisme ecocida. Per això, avui, em sento militant altermundialista reconfortat. Si voleu entrar a la pàgina web del fòrumsocial és tal com sona.
Josep M. Fisa és consiliari diocesà de Justícia i Pau de BarcelonaCalia un altre escenari, un altre debat, uns altres protagonistes, un altre mètode de treball, una altra escala de valors, una altra manera de valorar el progrés i el creixement del planeta. Vet aquí dues visions oposades en molts aspectes. Dir que Un altre Món és Possible, no solament és el crit poètic/idealista de Porto Alegre... és, a la vegada, la denúncia d’un frau a la humanitat d’aquest planeta en benefici d’un sector minoritari de la població i, també, a la vegada, una proposta d’un nou paradigma d’anàlisi-reflexió i acció que comporta objectius i procediments nous de treball. De fet es tracta –crec jo- d’una autèntica revolució cultural a nivell planetari.
Les manifestacions contra la guerra de l’Iraq organitzades i sincronitzades per una plataforma mundial són el fruit més més vistent d’aquesta força, encara latent, que s’ha posat en marxa amb només cinc anys. Ara ja no es pretén tant ser una veu que contraopina sinó més aviat una veu que proposa i que té la seva pròpia agenda. Una veu que no està teledirigida per ningú sinó que s’expressa des de les bases de cada organització i de les persones que entren en aquest procés.
El seu contingut: els grans reptes de la mundialització. La fam, la guerra i la militarització, la destrucció dels recursos naturals, la distribució injusta de l’energia i la producció, les polítiques opressores i insolidàries, el respecte als drets humans, a les llibertats democràtiques, a la sobirania alimentària, el control mundial des d’una perspectiva humanista i democràtica... la diversitat a tots els nivells.
El FSM és conscient que s’enceta un llarg camí que no té retorn. El seu protagonisme és la ciutadania que pren consciència de la seva força i de la seva capacitat imaginativa. Sap que pot trencar aquelles mediacions, obsoletes en alguns casos, que poden arribar a ser un obstacle per assolir objectius urgents. Per això va més enllà dels partits i de les ideologies formalitzades. El treball és un treball en xarxa. Informar, coordinar, actuar sense partidismes... transversalment, sense buscar protagonismes estèrils, perquè el que cal és aconseguir transformar el conjunt de relacions en un projecte comú.
L’accent polític de la proposta no es fixa tant en l’estructuració d’un poder alternatiu sinó cultural, en el sentit que vol canviar la mentalitat de la persona i la seva projecció col.lectiva. Ja s’han tingut prou experiències que el poder polític no aconsegueix molt sovint grans progressos en la consecució dels objectius socials de llibertat i de justícia per a tothom. I en tot cas no es considera que el paper del fòrum hagi d’anar per aquesta línia.
La carta de principis del FSM, elaborada el primer any, dóna garanties que el fòrum mantindrà el seu caràcter independent i democràtic i el seu estil obert i plural.
Per a mi ha estat una resposta gratificant i encoratjadora al procés personal de lluita que vaig anar descobrint des de l’adolescència. Aquells ideals de jove del maig del 68 ja no em semblen “periclitats”. Tinc nous motius per pensar que “aquell estil de militància” no ha estat debades i que encara és possible una confluència intergeneracional per canviar el rumb de la història. La xarxa comunicacional que ara fa possible l’explotació autodestructiva del planeta i de la seva gent, pot arribar a ser el pitjor enemic del neoliberalisme ecocida. Per això, avui, em sento militant altermundialista reconfortat. Si voleu entrar a la pàgina web del fòrumsocial és tal com sona.
Publicat l'abril de 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada