25 de jul. 2008

Treballadores sexuals


Bé. Deu ser la manera més assèptica d’anomenar persones que es guanyen la vida a través de serveis molt personals. I les persones que, per mor de la seva feina, esdevenen una mena d’abocador d’injúries (sembla que el súmmum és això del “fill de puta”) on es concentra tot allò d’insultant i provocador. I s’hi concentren també dos trets no casuals: els fills de puta sembla que no tinguin pare que sigui responsable de res; i la paraula “puta” es contraposa a la figura de la mare, una “santa” en la majoria de casos. Aquí tampoc els homes no sembla que hi pintin res, perquè insultar el pare no té cap gràcia.
Un ofici antic, diuen, del qual sovint se subratlla la perversió de l’amor. Un sentiment, una emoció que hauria de ser gratuït, de donació mútua, es perverteix pel fet de passar per caixa. Com si fos l’única perversió possible: com si ningú més no visqués de fer passar necessitats bàsiques de les persones per caixa. O com si moltes feines ben considerades no estiguessin basades en la frivolitat o la insolidaritat o en el lucre d’uns quants a expenses de molts.
Un ofici explotat i d’alt risc sanitari. Moltes dones ho fan per la força, per poder sobreviure. Algunes, pràcticament segrestades o introduïdes en la infantesa. Molts homes en viuen. S’han de suportar humiliacions. Com passa a moltes d’altres feines en què hi ha explotació infantil, riscos per a la salut, pèssimes condicions laborals.
Quan vaig començar a treballar, fa més de 30 anys, em sorprenia com els meus companys de feina parlaven amb absoluta naturalitat de la seva iniciació sexual a partir de la prostitució. El sexe sense matrimoni no era políticament correcte i se suposava que com que eren molt mascles, s’havien de desfogar. I que s’havia d’entrar rodat en el matrimoni, la dona, no, però l’home havia d’aportar experiència. El fet que en parlar d’això ho fessin amb un cert orgull i no pas com una mala experiència no impedia que l’insult principal continués sent “fill de puta”.
Un bon amic, però, que continuava fent ús d’aquest tipus de serveis ja no com a iniciació, sinó com a relació habitual, em va fer veure una altra realitat. Ell buscava una persona mínimament amable, no demanava res que l’altra persona no volgués fer i pagava per aconseguir-ho. No n’esperava res –no es feia il·lusions ni falses expectatives sobre aquella relació concreta- i estava segur també de què esperava la dona que l’atenia. De fet, m’ha fet pensar sovint que en cert sentit és una relació força més honesta que alguns “ligues” que sovint tenen expectatives desiguals per part dels membres de la parella i un punt d’engany.
D’altra banda, quan no hi ha relacions estables o satisfactòries o profundes i es recorre a un “polvo” de pagament, la situació no és tan diferent de quan no es tenen amics amb capacitat d’escoltar i es recorre a una sessió de psicòleg sense que hi hagi grans patologies (m’exposo a perdre l’amistat dels meus amics psicòlegs dient això!). En aquest sentit, més que penalitzar la prostitució, no seria més interessant regular-la de manera que ningú no es vegi explotat ni forçat a anar més enllà del seu desig? I que disposi de les condicions de treball (ambientals, sanitàries) mínimes i que pugui cotitzar a la Seguretat Social i obtenir una jubilació?
Molts homes i dones fan la prostitució per la força. Però segur que també n’hi ha d’altres que ho fan perquè volen, cosa que està molt mal vista, per cert. Però no som una mica hipòcrites, tots plegats, amb el tema?
Mercè Solé
Publicat l'abril del 2005

2 comentaris:

Maria-Josep Hernàndez ha dit...

Amiga Mercè, avui discrepem en força aspectes(excepte en això que dius de la hipocresia que hi estic d'acord). M'ho miri com m'ho miri, em sembla terrible la compra-venda del sexe. I això no és tancar els ulls a la realitat. Les realitats injustes estan per canviar-les, i en això hauria d'haver un gran canvi social. Tinc una amplia obertura de mires davant la sexualitat, però no davant la "compra-venda de la sexualitat" que sempre és explotació.

Des de l'Associació de Dones Periodistes es va fer un ampli treball que va acabar ambla conclusió que només una minoria de `prostitutes es dedicava a això perquè volia(un 5% enfront un 95%): la gran majoria s'hi havia vist abocada, o enganxada per tema drogues o directament explotada i enganyada. A més, als països on s'ha legalitzat, encara s'ha fomentat més i ha acabat incrementant. I la seguretat social no és justificació, perquè les que es volen fer "autonòmes" en el règim de la seguretat social tenen diverses formes de fer-ho, també previstes "legalment".

Jo només entenc sexe amb amor. I entenc en això tota mena de llibertat sexual, però amb amor. Després cadascú que hi afageixi o no les altres consideracions socials o religioses, des de la seva llibertat individual, però associar sexe amb amor és el que s'hauria de transmetre, d'ensenyar.

Totes les conductes socialment acceptades com "comprar sexe" es poden qüestionar per canviar-les. Mireu sinó l'exemple del tabac, abans tant ben vist "feia modern, feia mascle..." i ara tan penalitzat i mal vist. Doncs amb això, si hi hagués interés també podria haver un canvi. Però a qui interessa aquest canvi social? A qui? Són víctimes i algú les ha d'ajudar, de forma efectiva! Però això ara per ara no dóna vots...

Bé, digueu-me somia truites...
Us convido, a qui vulgui, a llegir aquest article de la periodista Gemma Lienas (Ass Dones Periodistes i Dones en Xarxa)

http://www.donesenxarxa.cat/spip.php?article73

El mosquit i el camell ha dit...

M. Josep,
Ja està bé que discrepem alguna vegada! Naturalment també penso que el sexe, amb amor. Però és que a la pràctica em sembla que sovint pot més la immediatesa del sexe que la perspectiva de l'amor, no sempre a l'abast de tothom. No he tingut ocasió de parlar amb gaires prostitutes i mai en profunditat sobre la seva feina. Algunes més aviat m'ha fet la impressió que estaven molt curades d'espants i que ho tenien força assumit.
A mi d'aquest tema em saben greu especialment dues coses, o tres: -l'explotació de la gent, i no cal dir si són menors; fer-ho per la força és repugnant.
- la trivialització d'unes relacions que són molt humanes, com és el sexe (i vivim en una societat on no es promou precisament la contenció en res, els desitjos s'han de satisfer de forma immediata)
- el fet que sempre es carregui contra les prostitutes i no pas contra els seus clients...
No m'agrada, però em sembla que m'estimo més una relació clarament comercial que no pas una falsa relació de parella on es creïn expectatives falses.
No sé. Tampoc no ho tinc tan clar tot plegat...
Mercè