El diumenge 1 de juny se celebrava a Viladecans la XXI Diada de la Puntaire, que és una concentració que cada any es fa en un lloc diferent, i en la qual participen puntaires de tot Catalunya i també algunes d’altres llocs d’Espanya i de l’estranger. A Viladecans hi ha dues o tres associacions de puntaires, i aquest cop els tocava a elles muntar la trobada. Quinze dies abans, a la Mostra d’Entitats que es fa cada any amb motiu de la Fira de Sant Isidre, havia estat parlant amb una de les organitzadores, que m’explicava simultàniament la il.lusió que els feia rebre tanta gent, i alhora la feinada que representava una cosa així. Comptaven que serien més de 3.000 persones disposades a fer puntes de coixí totes alhora... I bé. El cas és que l’1 de juny, quan ens vam llevar, plovia a bots i barrals. Estava previst de fer tota l’activitat a l’aire lliure, excepte una exposició de puntes antigues que es faria en un recinte cobert, el Cúbic. I vaig sentir una gran pena: és terrible, que una cosa tan excepcional que per a les organitzadores segur que significava tota una fita en la seva vida, se n’anés en orris d’aquella manera. Cap al migdia, però, va parar la pluja. I me’n vaig anar cap al parc on s’havien de fer les activitats, a veure com estava tot plegat. I em vaig trobar que havien encabit, de manera realment força inconcebible, les puntaires dins el Cúbic, i allà s’estaven, fent les seves puntes com si res. A fora, en una mena d’escenari cobert, l’alcalde i les organitzadores feien els discursos d’inauguració que no havien pogut fer al matí... Després em van explicar les xifres: hi havia 3.400 inscrites, i només en van fallar 400. I de les 3.000 que van venir, van poder encabir-ne sota cobert unes 2.600. La cosa no va tenir el lluïment que hauria tingut sense pluja, entre altres coses perquè era molt difícil passejar entre les puntaires per veure com treballaven, però l‘ambient havia estat magnífic i s’ho havien passat la mar de bé. És una gran cosa, saber sobreposar-se a les adversitats. Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada