Conscients que les diferents tradicions religioses no són sinó “les diferents maneres” com Déu s’ha revelat i comunicat al món al llarg de la història, els monjos i les monges a qui sant Benet ens defineix com a cercadors de Déu, arrelats en Jesucrist i en l’Església, sortim a l’encontre del Déu que viu també al cor de les altres religions. El diàleg interreligiós monàstic, el DIM, és un repte que vivim des dels encontres amb monjos i monges, predominantment budistes, però també amb persones que desitgin compartir el diàleg.El que fins ara caracteritza més la nostra activitat interreligiosa monàstica són els Intercanvis Espirituals Est-Oest, dels quals hem celebrat ja el 10è Intercanvi. Aquests encontres tenen lloc cada dos anys i consten d’estades d’un mes als monestirs cristians i budistes. Un any un grup de monjos cristians europeus va a un monestir budista del Japó i un altre any un grup de monjos budistes del Japó ve als monestirs cristians d’Europa. Aquest intercanvi es fa també al continent americà. Aquests encontres acaben amb un simposi de tres dies en quà s’avalua el que s’ha viscut. Les experiències que s‘intercanvien acostumen a ser ben impressionants. L’impacte que remarquen més els monjos budistes de la seva experiència als nostres monestirs cristians és l’acollida. Per exemple, un monjo de 31 anys deia: “El que més m’ha impressionat és l’esperit de l’hospitalitat. En el budisme japonès insistim en la meditació silenciosa, en la pràctica personal... però potser no treballem prou per la pau. Nosaltres donem les gràcies per donar-nos el testimoni del vostre compromís social i per la vostra tasca a favor de la pau.” Una altra experiència, aquesta més local i que forma part de la Xarxa del Centre UNESCO, és el “Grup Contemplatiu de Diàleg Interreligiós” constituït per persones de tradicions religioses diferents. Gosem definir-nos com a grup predominantment contemplatiu que, oberts a l’Esperit, cerquem compartir l’ànima del nostre viure. Les nostres trobades són de jornada completa, combinant la reflexió i l’amistat amb la pregària. Desitgem que pugui ser tan profundament amistós com espiritualment exigent, de relacions transparents i sinceres.Sabem que el diàleg serà realment profund en la mesura que es consolidi la nostra amistat. Objectiu i fonament del nostre diàleg- Ha estat Déu qui primer s’ha revelat i comunicat als homes amb un diàleg multisecular.- El pluralisme de les nostres religions és el do de l’Absolut a la Humanitat.- Dialoguem per a compartir l’aigua dels nostres pous que ens és comuna: l’aigua de Déu.- Junts ens posem a l’escolta de Déu per conèixer millor el seu Misteri. - Crear, des de les nostres diferències, confiança i amistat.- Mostrar que, des del diàleg i del respecte, el món pot viure pacíficament amb les seves diferències.L’experiència espiritual es diu, sobretot, des de la teologia del propi cor i des de l’amistat. Només podem compartir l’experiència profunda si hem fet dels altres els nostres amics, molt amics. Anar al diàleg interreligiós és un estímul en el nostre camí i cal anar-hi amb ganes de reflexionar sobre la fe “dels altres i de la pròpia”. Sempre és bo poder acabar els nostres encontres dient-nos mútuament: “Siguem cadascú millors en les pròpies tradicions religioses!”.
Griselda Cos
Publicat el febrer del 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada