Escampar tendresa

En aquesta societat de l’individualisme i la hipocresia, de l’ambició i la fredor, aniria molt bé que ens atrevíssim a escampar tendresa. En la coneixença entre les persones, en el gest solidari, en l’amistat, entre pares i fills, en l’amor profund, en la sexualitat... la tendresa ens aporta proximitat i ens fa ser més feliços i donar més felicitat. Aquesta “afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú” (segons queda definit al Diccionari de l’IEC) és la millor medecina davant d’aquest món. No entenc estimar un fill sense manifestar-li tendresa, no entenc que un amic o amiga pugui sentir caliu sense tendresa, no entenc una parella convivint sense expressar-se tendresa, ni entenc que es pugui fer l’amor de debò sense tendresa. Però hi ha qui estima molt i li costa exterioritzar-ho amb el gest. En canvi, la tendresa no té gènere ni edat, ni dóna motius per avergonyir-nos. O sigui que si voleu ser més feliços, no n’hi ha prou amb estimar i amb ser solidari: si us plau, sigueu tendres! Maria-Josep Hernàndez