La “Primera Comunió” no és anar a catequesi, ni fer religió a l’escola, ni fer oracions a casa. ”Combregar” és participar de les eucaristies de la comunitat que es troba els diumenges.
Figureu-vos que els pares tenen moltes ganes que el seu fill o filla sigui “anxaneta” dels Castellers. Què hauran de fer? Primer, cal que els agradi el món dels castellers, després caldrà anar als llocs on fan els castells, participar-hi... i el nen hi haurà de ser, anar a assajar, fer castells, i els pares també ajudar a fer el castell... i això no es fa pas només perquè el nen pugui fer d’anxeneta un sol dia, sinó que voldran que continuï fent castells una festa rere l’altra. Doncs, la “Primera Comunió” és semblant. Els pares s’haurien de preguntar: Per què han de fer la “Primera Comunió”? Serà la primera i l’última? O anem a missa regularment? Els familiars i convidats que vindran, alguna vegada van a missa? Estem disposats a participar de la celebració del diumenge? Si no heu anat mai a missa, si no aneu a missa, si no us plantegeu d’anar a missa... tampoc hi ha motiu de fer la “Primera Comunió”. Ramon Masachs
1 comentari:
Té raó, però una cosa és el que haurien de fer els pares, i una altra el continuaran fent.
Cal una reflexió ompartida, amb propostes posibles i, si som molts els opinants amb seny, penso que cada parròquia podrà trobar-ne alguna que pugui adoptar o adaptar.
Publica un comentari a l'entrada