29 de juny 2007

Amor

Una magnífica paraula, però que pot voler dir moltes coses diferents. Els grecs antics, que pel que es veu eren força més precisos que nosaltres en aquests temes, tenien quatre paraules per dir això que nosaltres diem amb una de sola (o potser amb dues: perquè «estimació» també té significats semblants, però sense que puguin distingir-se amb precisió). Els quatre significats grecs es poden correspondre a les quatre significacions de la paraula. I encara hi podrem afegir un darrer significat, que no sé si en grec el tenien:
1. L’amor entès com a relació sexual i com a enamorament de parella. En grec és, clarament, «eros».
2. L’amor i l’afecte familiar, el suport mutu que es dóna entre esposos, o germans, o pares i fills… en què hi ha elements de pura gratuïtat, altres de «crida de la sang», i altres de comunitat humana més propera, en la qual hom sap que pot recolzar-se. En grec correspon al verb «stergo».
3. L’amor d’amistat, l’estimació corresposta entre dues persones, l’estimació a alguna cosa que produeix satisfacció i que resulta gratificant. En grec, «filia».
4. L’amor desinteressat i desprès, el que fa que un vulgui el bé de l’altre sense esperar-ne res a canvi, l’amor que és possible tenir fins i tot als enemics. En grec és «agape», la paraula que Jesús tant repeteix a l’evangeli.
Tots quatre significats corresponen a sentiments, actituds i vivències valuoses, i que a més es complementen. I que també, naturalment, es poden pervertir i fer malbé de molt diverses maneres.
Una de les perversions és convertir l’amor sexual, o familiar, en aprofitament de l’altre. I una altra (potser la més lamentable), és la que correspon a la cinquena significació, la que no sembla tenir equivalent grec. És la que converteix l’«amor» del quart significat en una mena de sentiment o d’actuació que té com a principal objectiu satisfer les pròpies ganes de sentir-se generós i bona persona, en comptes de mirar el que l’altre o els altres necessiten, o esperen, o els pot anar bé. I aquesta perversió es dóna tant en els nivells més propers i quotidians com en els grans plantejaments socials. Josep Lligadas
Publicat en el número 38 (febrer de 2004)

3 comentaris:

Josep Àngel Colomés ha dit...

L'any passat Benet XVI en l'encíclica Déu és amor parlava de dos dels quatre significats d'amor en grec (de l'eros i de l'agapé). Ara en sabrem dos més i el matís últim de l'agapé quan es desvirtua o es perverteix em sembla encertat ja que per ser, podríem dir, l'amor més generós pot passar a ser l'amor més egoista. És allò que els extrems poden tocar-se i cal anar amb compte.

Molt interessant! Que l'amor ens acompanyi!

eloi ha dit...

Eps gent... s'esta preparant la primera trobada de blocaires cristians de casa nostra, us interessa?:
http://elblocdeleloi.blogspot.com/2007/06/preparant-la-primera-trobada-de.html

Equip de redacció ha dit...

Josep Àngel, gràcies pel comentari... i, eloi, endavant la trobada blocaire!