Va travessar l’Àfrica a peu: el desert, els camins inhòspits i també les zones de guerra amb morts abandonats a cada pas. Va veure i va viure l’horror. Ell, com molts altres, menjava plantes, insectes i altres animals crus per sobreviure i va haver de beure els propis orins per no deshidratar-se. Després de la travessa de més de dos anys va ser el moment de la pastera, la travessa pel mar, la por... i va arribar a Espanya. Portava un llibre sota el braç com a única pertinença. Aquell llibre era la Bíblia i Àkan, el nom de la llengua en què estava escrita, la llengua més parlada a Ghana, entre d’altres 23 llengües d’aquest país africà. No és cap llegenda, és la història real d’una persona que van acollir i que va donar nom a l’Associació de Suport i Acollida d’Immigrants Àkan, de Girona. Aquest nom, Àkan, va esdevenir així un símbol de l’esperança, de la fe, de la profunda creença que un altre món és possible.
Àkan és una associació d’inspiració cristiana que té per objectiu ajudar, acompanyar i compartir la vida dels immigrants que arriben; és un projecte de família humana on les diferències de races, procedències i religions són les eines que sumen en positiu per construir una nova realitat. En els ulls i l’energia de dos dels seus impulsors, la Lluïsa Geronès i el capellà Santi Thió -capellà del Fòrum Joan Alsina-, hi brilla la fe i l’entusiasme. Amb aquesta energia han fet realitat una utopia: la casa de Dar-Àkan, on acullen persones sense papers i sense feina, les ajuden i conviuen amb elles. Ells mateixos expliquen: “És una mostra diminuta que en aquest món es pot viure diferent: sense anar en contra, sense enfrontar-se bèl•licament, o pugnar durament amb la paraula i el gest”.
A Dar-Àkan no es tracta d’ajudar puntualment, sinó de compartir el dolor i l’esperança dels immigrants, amb implicació plena. Santi Thió, amb una tessitura de veu greu i dolça alhora, veu de germà gran de tots, m’explica la importància d’aquesta convivència, de veure dins de cada immigrant una persona que espera, que somnia, que creu en Déu, que comparteix il.lusió.
A la casa es treballa, es fan tallers, s’ensenya i s’aprèn, s’acompanya l’immigrant perquè es pugui desenvolupar humanament. I també es prega. La Lluïsa, amb l’entusiasme dels que de debò poden canviar el món, em parla de les pregàries: “Les víctimes han de tenir algú que les tingui en compte, que les reconegui, que pregui per elles”. I cada diumenge a la tarda preguen junts. Siguin cristians, musulmans, ortodoxos, protestants... s’adrecen plegats a Déu, amb els seus diferents noms, perquè ens infongui coratge per seguir lluitant per un món més just. En Santi parla de l’oració com l’eina que ha soldat les seves vides i les dels immigrants: “quan preguen o canten al seu Déu al nostre costat fem comunitat i neix un lligam molt profund”.
Encara no fa un any que van inaugurar la casa de Dar-Àkan, tot i que la trajectòria d’aquesta associació és anterior. Van començar fent classes de català i castellà per a immigrants i la implicació va anar creixent. Van passar a buscar pisos de lloguer i ara tenen una casa per viure i conviure. A Dar-Àkan es preparen ara per fer una setmana de camp de treball, obert a qualsevol persona que hi estigui interessada, per conviure a la casa amb els immigrants que hi ha acollits: compartir treballs, ajudar, aprendre, cantar, pregar... Serà la primera setmana de juliol. També han estrenat un taller específic per a dones, perquè elles pateixen la doble discriminació de ser immigrants i ser dones. Algunes han patit maltractaments, matrimonis forçats, experiències duríssimes, dolors inesborrables, malalties... i són especialment vulnerables. Al taller treballen i es donen força les unes a les altres. I l’Associació ven tot el que surt del taller: collarets, caixes, costures, espelmes per confirmacions, records per celebracions (Penseu-hi a les vostres parròquies o amb els vostres amics i comunitats si els podeu ajudar comprant aquest material. Fareu molt de bé, perquè per tirar endavant les utopies calen diners, la casa té un cost de milers d’euros...).
Pregària i treball, fe i entusiasme. L’Evangeli segons Àkan és la Bona Notícia en estat pur: convivència, esperança, justícia, lluita i dedicació incondicional al més necessitat. L’Evangeli segons Àkan s’està escrivint avui mateix i cada dia al carrer Vista Alegre de Girona.
Maria-Josep Hernàndez és periodista
Per consultes i encàrrecs: Tel. 650.109.133 - www. akan.puntdesuport.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada