El nou tractat -que no constitució- europeu, hagués instaurat, en cas de la seva aprovació, l’Agència Europea d’Armament, Investigació i Capacitats Militars. Tot un signe del funcionament pel qual sembla haver optat el nostre món. Estem en un tren que ens porta a perpetuar la preparació de la guerra com a mesura per dissuadir la mateixa guerra -cosa que està en l’imaginari dels poderosos-. Tot plegat un dispendi de recursos econòmics que no es destinen a millorar les relacions entre les persones, els pobles i les cultures. Val la pena saber que no comprar un avió de guerra significa poder construir quatre hospitals perfectament equipats. És la mesura de la tragèdia. Aquesta és una estratègia que fa més rics als que seuen en la seguretat d’unes societats individualistes, porugues, mandroses col·lectivament, i que amuntega víctimes en el traster del món -on els hem col·locat nosaltres-.
Volem la pau! I aquest és un crit incompatible amb la injustícia, i incompatible amb l’armamentisme en el qual estem instal.lats. Kitty Guirao
Publicat en el número 43 (febrer de 2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada