10 de juny 2007

Necessitat de canvi

La societat globalitzada mostra amb signes diversos que hi ha un exhauriment de model econòmic, tecnològic, laboral i productiu, religiós, i de molts diversos ordres. En dóna mostres amb un escalfament global que portarà conseqüències; l’aparició de nous i la cronificació dels vells conflictes interculturals; malalties psíquiques que expressen una manca de satisfacció o de sentit; aparició de grans fluxos migratoris ara a escala global que desestabilitzen els mercats i posen en crisi la convivència; tecnologia enfocada a la individualitat, que contamina o que exhaureix els recursos, etc. Podríem dir que ara més que mai l’empremta humana és profunda, perillosa i insostenible en un futur immediat.
Tot apunta doncs a que ens trobem davant la necessitat imperiosa de canvi. Tanmateix els signes que rebem al voltant nostre no són de canvi. La política institucionalitzada amb prou feines diagnostica la crisi actual i acaba perdent-se en parlamentarisme de confrontació estèril per als interessos dels ciutadans. Hi ha un muntatge mediàtic que realimenta i converteix la política en espectacle permanent. Han baixat alarmantment els nivells de crítica intel·lectual i sembla imperar un cofoïsme benestant. Sembla que els ciutadans van perdent l’interès pel que és públic, si analitzem els resultats de les passades eleccions municipals a casa nostra.
Un canvi s’acosta però no el sabem veure. Probablement perquè no mirem en la direcció adequada. Avui encara arrosseguem el complex de somiatruites per aquell que instal·la unes plaques solars a casa seva, canvia els seus hàbits de transport, es planteja si ha d’anar o no a votar o si ha de votar en blanc, disminueix la seva jornada laboral, consagra la seva vida a l’ajut humanitari o decideix viure en comunitat... El que abans era qualificat d’utopia ara es reconeix com una opció de futur. I cada vegada són més els que amb convicció ho converteixen en opció de present. És per aquí per on està entrant el canvi?
L'AGULLA 55. Juny 2007

5 comentaris:

Votar ha dit...

Benvinguda sigui l'Agulla a l'univers blocaire. Penso que serà una gran aportació en aquest món on les opinions personals sobresurten de les opinions col·lectives.
Ho dic des de saber com es confecciona aquesta revista, que tot i que es demanen articles signats solen ser de persones que estan implicades en institucions, entitats i partits. Per tant tots i totes elles amb una vida col·lectiva que enriqueix l'aportació que fan.
Novament, FELICITATS!

Ramon Bassas ha dit...

Benvinguts a la blocsfera, molta sort i endavant!

Redacció ha dit...

Doncs moltes gràcies a tots dos. Estem en fase d'aprenentatge blocaire, però confiem que ens en sortirem i que aquest bloc serà una bona eina de trobada i d'intercanvi!

Josep Àngel Colomés ha dit...

Està molt bé aquesta iniciativa de posar l'Agulla a internet i a la blocsfera cristiana. D'altra manera no la coneixeria, i em sembla una publicació amb suc.

Per tant, com faig amb les taronges, aprofitaré per beuré una mica de suc de tant en tant.

Gràcies amics!

Equip de redacció ha dit...

Gràcies, Josep Àngel. Ja ens convé una mica de vitamina sucosa a tots plegats!