Joan Herrera, que ha tornat a ser elegit per Iniciativa per Catalunya com a cap de llista pel Congrés de Diputats, en una entrevista es venia a referir que si un govern, o cap de govern d´un partit anomenat d´esquerres tracta per igual a rics que a pobres deixa de ser d´esquerres.Em va semblar una breu, senzilla, clara i exacta definició de l´esquerra. Avui s´ha posat de moda el discurs de l’aniquilació de la tensió i del llenguatge de “dretes i esquerres”. Se’ns fa difícil també definir i detectar pensament i actituds veritablement d´esquerres en un temps d´indefinicions, i de confusions sovint induïdes. Per això aquestes “perles” als mitjans són d´agraïr.
La frase del Joan Herrera denota que parteix de l´existència de rics i de pobres i del fet que hi ha conflicte d´interessos econòmics, de poder, culturals, i entre cosmovisions i orientacions sobre el viure ben diferents. Per tant si hi ha diferència i conflicte entre “rics i pobres”, des del poder polític, si s´autopercep d´esquerres, no es poden tractar per igual, ja que l´abisme entre uns i altres demana unes polítiques de compensació envers els pobres. El discurs del diputat contribueix positivament al pensament i a la reflexió, malgrat anar contracorrent.
Per altra banda, la actitud que trasllueix aquest pensament coincideix amb el tracte de favor del Déu de la Bíblia i de molts altres llibres religiosos, envers els més necessitats. Conflueix amb la voluntat de tantes persones, grups i comunitats que intenten construir un món més just i amb més pau, des del crit dels més pobres, des del protagonisme alliberador dels mateixos. Hauria de ser voluntat comuna també de tota la nostra església, que hauria d´estar al servei precisament prioritari d´aquesta proposta i en això malauradament encara tenim molt de camí a recórrer. Joaquim M. Cervera
La frase del Joan Herrera denota que parteix de l´existència de rics i de pobres i del fet que hi ha conflicte d´interessos econòmics, de poder, culturals, i entre cosmovisions i orientacions sobre el viure ben diferents. Per tant si hi ha diferència i conflicte entre “rics i pobres”, des del poder polític, si s´autopercep d´esquerres, no es poden tractar per igual, ja que l´abisme entre uns i altres demana unes polítiques de compensació envers els pobres. El discurs del diputat contribueix positivament al pensament i a la reflexió, malgrat anar contracorrent.
Per altra banda, la actitud que trasllueix aquest pensament coincideix amb el tracte de favor del Déu de la Bíblia i de molts altres llibres religiosos, envers els més necessitats. Conflueix amb la voluntat de tantes persones, grups i comunitats que intenten construir un món més just i amb més pau, des del crit dels més pobres, des del protagonisme alliberador dels mateixos. Hauria de ser voluntat comuna també de tota la nostra església, que hauria d´estar al servei precisament prioritari d´aquesta proposta i en això malauradament encara tenim molt de camí a recórrer. Joaquim M. Cervera
4 comentaris:
Jo no he vist encara, que els que fan aquests discursos a favor dels pobres, renunciïn al seu bon sou de diputats, per donar-ho als pobres... com diu la cançó. Parole, parole, parole....
Jo crec que renunciar als nostres privilegis econòmics o socials en favor dels pobres és tasca de tots, no només dels polítics, perquè la coherència entre allò que diem i allò que fem és una exigència general. I he tingut la sort de conèixer gent, en l'àmbit municipal i en l'àmbit parlamentari, que s'ha dedicat a la política, que no ha comès abusos i que, com feia abans i ha continuat fent després, ha continuat dedicant temps, diners i esforços a millorar les condicions de vida de la gent més pobra. Com fa, d'altra banda, altra gent que es dedica a d'altres coses. També penso que les generalitzacions i les simplificacions no són gaire bones.
“...si un govern, o cap de govern d’un partit anomenat d’esquerres tracta per igual a rics que a pobres deixa de ser d’esquerres.” I clar, això per tu, que aplaudeixes aquesta frase, vol dir ser de dretes o així ens vols induir a creure-ho, vol dir ser menys bo. També ha de voler dir que els de dretes no poden fer res ben fet i menys ser seguidors de Crist. No hi estic d’acord! No podem quedar-nos amb eslògans i simplificacions.
A mi em sembla que l'Evangeli ens demana que estimem les persones, i en particular les que pateixen més. No ens demana que ens definim de dretes o d'esquerres. A mi, personalment, m'ajuden més a viure l'Evangeli els plantejaments de l'esquerra. Potser perquè, a casa, com a treballadora he sentit sempre molt distant bona part de l'Església, que en lloc de donar a conèixer el missatge de Crist l'amagava. Entrar en contacte amb la JOBAC en el seu moment em va ajudar a veure que l'alliberament social de les persones (dels treballadors, dels immigrants, de les dones, dels pobres...)també formava part de l'Evangeli. Em sembla que no cal enfadar-se per això.
Publica un comentari a l'entrada