El silenci abans de Bach (Die Stille vor Bach). Pere Portabella. Cinema Verdi. Sala 2.
La projecció de la pel·lícula va rebre un entusiasta i espontani aplaudiment del força nombrós públic que hi érem un divendres a la primera sessió. I la veritat és que jo m’hi vaig afegir encantada.És una bona capbussada a la música de Bach, una mena de contemplació més que no pas una aproximació biogràfica o tècnica. Molta gent, molt diferent, amb un fil conductor que també és Europa, amb els seus conflictes i les seves desigualtats. Amb escenes que em van semblar d’una gran bellesa, com la dels “cellos” al metro de Barcelona tocant junts una de les suites. I també un suggeriment interessant sobre la capacitat de la música de transmetre espiritualitat, cristiana en aquest cas, com l’anècdota dels nens del Thomanerchor que es fan batejar després de cantar tanta música religiosa. La música també com a instrument sensible capaç de causar patiment, utilitzada en els camps de concentració. O la música com a eròtica. O com a exercici d’equilibri espiritual, com a recerca de la bellesa, en un context dur com és la feina d’un camioner. En fi. Molt recomanable.
Mercè Solé
Per cert, remenant per internet he trobat una interessant plana web sobre Bach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada