Enric Vilà, cristià i homosexual

(entrevista publicada el febrer del 2007)

Enric Vilà Lanao va néixer a Barcelona el 9 d’agost de 1965, i des de fa anys viu a Sitges. És màster en Ciències Empresarials per Esade, i treballa a Promocions, una xarxa d’entitats dedicada a la inserció laboral de col·lectius amb dificultats i altres vessants socials; de fet, sempre ha treballat en entitats d’aquest estil: abans va ser la Fundació Un Sol Món, i abans Amics de la Gent Gran i la Fundació Congost Autisme. També ha començat aquest any a estudiar Teologia, a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. I és el portaveu de l’ACGIL, l’Associació Cristiana de Gais i Lesbianes.

- Explica’m què és i què fa l’ACGIL.

- Tenim un doble objectiu: normalitzar el fet homosexual dins l’Església i fer present el ser cristià dins la comunitat gai-lèsbica. Això comporta acollir i acompanyar les persones que vénen a l’associació per compartir aquesta vivència, sensibilitzar la societat sobre el fet cristià gai… Fem xerrades, conferències, tallers de teologia, també pregàries, eucaristies, recessos. Hi ha un consiliari, que és un capellà de la diòcesi de Barcelona, però que és millor no posar el seu nom (és que sembla que siguem de la secreta: no és fàcil tenir un presència pública com a homosexual…). A l’associació hi ha principalment gent de tradició catòlica, però també s’hi han incorporat ara alguns protestants. I hi ha tant noies com nois, cosa que és una novetat: abans només érem nois, però ara cada cop surten més cristianes lesbianes. Pertanyem a la Coordinadora Gai Lesbiana, tenim la seu a Barcelona, i en forma part gent de tot Catalunya.

- Quants sou?

- Socis una cinquantena, simpatitzants un centenar, i assistents regulars uns vint-i-cinc, i a vegades arribem a trenta. Dels vint-i-cinc més fixos deu són dones i quinze homes. Ens trobem cada dilluns al vespre. I en aquest moment, tot i ser de la Coordinadora, fem les reunions al Casal Lambda, que és una de les altres associacions d’homosexuals que hi ha a Barcelona.

- Els homosexuals no cristians, com us miren?

- Dins el món gai-lèsbic tant hi ha creients com no creients. Però la presència de creients causa perplexitat, i la primera pregunta és si ser cristià i ser gai és compatible. I la resposta és que sí, evidentment, naturalment. Però si rasques una mica, la pregunta que hi ha en el fons és: com podeu continuar pertanyent a l’Església catòlica, dient la jerarquia el que diu sobre l’homosexualitat i els homosexuals? I aquí ve quan s’ha d’argumentar que l’Església no és només la jerarquia, sinó que és molt més. Que el Poble de Déu són les bases de cristians. I que el que és important és seguir Jesús i l’Evangeli. I per ser més clars, en definitiva, quan hi ha estridències respecte a certes preses de posició dels bisbes, cal recordar que, tal com va dir el concili Vaticà II al número 16 de la Constitució sobre l’Església en el món d’avui, la consciència és, en últim terme, el criteri decisori per a qualsevol acció. Jesús no va dir cap paraula sobre l’homosexualitat. Una altra cosa és la sodomia, i nosaltres estem en contra de la sodomia.

- Què vols dir, amb això de la sodomia?

- La sodomia, a l’Antic Testament, està lligada a la prostitució sagrada en els temples, o a la humiliació dels enemics en cas de guerra, o al no acolliment de l’estranger, que és el que s’explica que va passar a Sodoma. No és de cap manera una relació entre iguals. I nosaltres defensem l’homosexualitat, que és relació d’amor entre iguals, i no la sodomia.

- I amb els altres cristians, com us hi trobeu?

- No es poden fer generalitzacions. Et trobes amb dos tipus de perfils. Per una banda, la gent que no fa cap problema de l’homosexualitat, que té clar que l’important és l’amor, i que té el discurs sobre la sexualitat posat al dia. Homosexualitat, aleshores, és equiparat a naturalitat. Hi ajuda el fet que hi ha homosexuals a totes les capes de la societat i a tots els llocs, i que qui més qui menys té a prop algun familiar que ho és. En això, l’homosexualitat és molt democràtica…

Però hi ha també un altre perfil, que no ho entén, i dins aquests que no ho entenen hi ha els que no ho volen entendre ni acceptar de totes totes. Moltes vegades hi ha aquí un desconeixement de persones, o de la realitat, o senzillament un seguiment estricte del pensament oficial, sense cap esperit crític. I això va lligat al fet que tinguem una jerarquia majoritàriament conservadora, que desconeix completament la realitat.

- Parlem de la jerarquia.

- Com a homosexuals tenim enveja d’ETA. Tot terrorista, en algun moment, pot esperar tenir la possibilitat de trobar-se amb el govern i dialogar i pactar alguna cosa. En canvi els homosexuals, amb la jerarquia catòlica, no. Sembla que no sigui possible que les associacions de gais i lesbianes puguem trobar-nos amb algun bisbe i parlar: en aquest moment, no hi ha diàleg. Ara ja no ho demanem, perquè hi ha hagut tantes negatives… I quan hi ha hagut alguna entrevista, ha hagut de ser secreta. Pensem que això ha de canviar, i és desitjable que canviï, perquè no es pot ignorar aquesta realitat.

I no és només la jerarquia, sinó que també hi ha grups eclesials com per exemple l’Opus Dei, que no hi ha manera de parlar amb ells del tema. Però no només els grups conservadors: ens resulta sorprenent, per exemple, el fet que Cristianisme i Justícia no hagi tractat el tema ni vulgui tractar-lo. Nosaltres creiem que a una entitat com Cristianisme i Justícia li tocaria…

- Per què creus que la jerarquia té aquesta posició?

- Hi ha por. L’essència de tot és que tots els temes de sexualitat i ètica sexual estan lligats a la por. I hi ha una sèrie de debats eclesials pendents que en aquest moment no es poden fer perquè vivim en un hivern eclesial, i estan congelats en espera d’una primavera que tard o d’hora arribarà. El contrari de ser creient no és no ser creient, és tenir por. I la por paralitza.

- Com heu viscut tota la qüestió de la legalització del matrimoni homosexual?

- Et deixa molt parat que divuit bisbes es manifestin en contra del matrimoni homosexual, com si aquesta fos la seva gran prioritat. I això, a la comunitat gai-lèsbica la subleva. No parlo ara dels homosexuals cristians. A tota la comunitat gai-lèsbica la subleva aquesta animadversió dels bisbes a l’equiparació de drets dels homosexuals amb els heterosexuals.

El més paradoxal des del punt de vista creient és que es beneeixin animals per Sant Antoni, i es beneeixin vaixells i supermercats, i en canvi l’amor entre dues persones creients que s’estimen no pot ser beneït. En aquest moment estem en contacte amb capellans catòlics gais dels Països Baixos que estan celebrant cerimònies de benedicció per a parelles gais o lesbianes, i aquí ja ho estem fent també. No estem parlant de matrimoni cristià, només de benedicció. Perquè la gent cristiana que es casa civilment, és natural que també vulgui celebrar-ho cristianament amb la comunitat. I caldrà que l’Església tard o d’hora s’ho plantegi, perquè és una demanda que anirà creixent.

- Parlem de la teva fe cristiana. Quin ha estat el teu procés?

- La fe m’ha vingut per diversos factors: per la família, per l’educació rebuda, i sobretot per diversos moments de conversió. Un no neix cristià de per vida, sinó que els valors cristians que t’han transmès els has d’anar assumint com a propis. Entre els 15 i 18 anys jo vaig veure molt clar que el que em sostenia en aquesta vida era el seguir Jesús, que això era el que em donava sentit. Després, diverses circumstàncies adverses van anar fent que m’hi agafés més fort. I ara, el que em nodreix sobretot són els testimonis que la vida em va oferint. L’Esperit es fa present a través de les persones.

- Amb quina gent has anat vivint aquest camí cristià?

- Jo sóc un producte totalment típic dels jesuïtes: el col.legi Sant Ignasi, la comunitat Berchmans, Esade, Intermón… la meva trajectòria està molt vinculada als jesuïtes, i a més sóc nebot de jesuïta. Tot i que he de dir que la descoberta de franciscans, benedictins i dominics ha estat un enriquiment molt fructífer, perquè crec que el tema de l’homosexualitat el tenen més ben après que els jesuïtes.

- I actualment?

- Actualment, la meva comunitat és l’ACGIL, tot i que tinc també altres camps de relació com a cristià. Per exemple, he començat a estudiar Teologia.

- El fet de ser cristià i homosexual, com l’has viscut?

- Jo vaig descobrir la meva homosexualitat des de molt jove, als 12 o 13 anys, i això va anar molt paral.lel a la primera descoberta del meu ser cristià. I totes dues descobertes van ser per contrast: sóc homosexual per contrast amb el que és ser heterosexual, sóc cristià per contrast amb el que és no ser-ho. Al principi, les dues vivències van topar per desconeixement, per no saber com enquadrar-ho. I això es va resoldre amb assessorament tant psicològic com espiritual. I així ho he viscut des de sempre, i no hi ha hagut cap més conflicte.

- Per què estudies Teologia?

- Metafòricament et diria que si un té set necessita beure aigua. I si un té set d’aprofundiment en la fe, ho pot fer de moltes maneres. Jo, a més de la vivència, que és el principal, necessitava el coneixement de la raó. Per això m’hi vaig posar. I he de dir a més que la vivència de l’homosexualitat suposa també un nou repte en aquest aprofundiment, de cara a donar una millor resposta al que això significa.

- Sortint per un moment del tema cristià, m’agradaria preguntar-te com veus la situació de l’homosexualitat a nivell social.

- Sobre el paper, ja hi ha l’equiparació de drets i deures, ja hi ha un alt grau de reconeixement legislatiu. Però a la pràctica, encara hi ha discriminacions, i encara no s’ha aconseguit la igualtat real. I això, a dos nivells. El primer, perquè hi ha agents de la vida social que no estan per la feina, des del jutge que no vol casar homosexuals per objecció de consciència, fins als skins que apallisen una parella de nois perquè van agafats per la mà. I el segon, perquè els mateixos homosexuals no s’atreveixen a exercir els seus drets: hi ha encara molta gent a l’armari, per pors del tipus que sigui. En aquest moment hi ha gais que s’estan casant civilment d’amagat de les seves famílies: s’estan fent bodes públiques clandestines!

- Com veus el futur?

- L’última conferència que vam fer es titulava: “Hi ha un futur rosa per a l’Església?”. La nostra contribució com a gais i lesbianes dins l’Església hauria de ser com un color més dins una Església entesa com una diversitat de colors. Per la mateixa riquesa de l’Església.Va costar segles l’abolició de l’esclavatge, va costar anys acceptar l’anestèsia… L’acceptació de l’homosexualitat no serà cosa de dies, però tard o d’hora s’haurà de reconèixer. Nosaltres estem pel diàleg, per foragitar la por, i donem una mà estesa perquè això sigui possible, pel bé de tots i totes.