Fa un temps Zapatero va plantejar allò de l’“Aliança de Civilitzacions” i Rajoy, amb sarcasme, i manca de respecte cap al món educatiu, li va contestar que allò era una “redacción de niño de escuela”. Rajoy no anava massa errat pel que fa a la percepció errònia que té la societat del món escolar (infants i joves babaus). En general el món escolar és com una poc coneguda illa de valors enmig d’una societat amb força contravalors; i d’això no se n’és gaire conscient.
Cada vegada més (i amb algunes excepcions), el món escolar, tant en centres públics com en concertats, treballa seriosament els valors de respecte a la diferència, de solidaritat, de convivència, de col·laboració, de compartir, de treball en equip, de pau, de respecte al medi ambient, d’acollida als nouvinguts, de la mediació en els conflictes, de la necessitat de l’esforç per assolir objectius, de millora d’hàbits saludables, d’escoltar, de millorar les habilitats socials, de participació, d’interès per la cultura, d’educació vial, educació en el consum responsable, etc. Però, el medi que envolta l’escola, ¿va en aquest sentit o va en el contrari?
El món escolar, ha apostat seriosament per la utilització del català com a llengua vehicular d’ensenyament, amb l’objectiu que als 16 anys tot l’alumnat hagi assolit bé les dues llengües oficials. ¿Fan el mateix esforç la resta de la societat, els mitjans de comunicació, el món empresarial, els poders jurídic, executiu i legislatiu, el comerç, i un llarg etcètera?
Arriben nous reptes, com l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), i mentre a l’interior de l’escola s’hi fa l’aposta per un ús racional, científic, cultural, de recerca i d’eina d’aprenentatge, a fora es ven tot el contrari. D’altra banda, gairebé tot el món depèn del programari propietat de Microsft (comprat o piratejat), mentre que el món escolar es comença a plantejar l’ús del programari lliure (sorgit de la col·laboració). ¿Van en aquest sentit les empreses, el comerç, el consum o les administracions més enllà de l’educativa?
El món educatiu, en silenci, va fent la seva tasca. Malauradament només són notícia les agressions, el bullying, els conflictes, la minoria de professorat cremat, etc.. ¿Quantes vegades es fan públiques les actuacions del dia a dia en valors com els que he citat abans? ¿Quantes vegades es demana l’opinió a alumnes, famílies i equips docents sobre el que pensen de l’àmbit escolar?
Ah, me n’oblidava: certes instàncies eclesials quan parlen del món escolar només es fan ressò de si es fa Religió (catòlica, és clar) o no. Quin contrasentit, amics: mentre a la majoria de les escoles es treballen valors (certament evangèlics) sembla que el que importa és si es fa Religió (que se’n fa), no si es fa cultura de les religions, o si es treballen seriosament valors, o valorar aquestes “illes” de valors.
Potser a tots plegats ens cal una mica de seny i valorar i no menysprear “la redacción del niño de escuela” que és llavor de canvi enmig de la nostra societat. ¿No us sona allò del gra de mostassa...?
Jaume Gubert és professor d’institut
Cada vegada més (i amb algunes excepcions), el món escolar, tant en centres públics com en concertats, treballa seriosament els valors de respecte a la diferència, de solidaritat, de convivència, de col·laboració, de compartir, de treball en equip, de pau, de respecte al medi ambient, d’acollida als nouvinguts, de la mediació en els conflictes, de la necessitat de l’esforç per assolir objectius, de millora d’hàbits saludables, d’escoltar, de millorar les habilitats socials, de participació, d’interès per la cultura, d’educació vial, educació en el consum responsable, etc. Però, el medi que envolta l’escola, ¿va en aquest sentit o va en el contrari?
El món escolar, ha apostat seriosament per la utilització del català com a llengua vehicular d’ensenyament, amb l’objectiu que als 16 anys tot l’alumnat hagi assolit bé les dues llengües oficials. ¿Fan el mateix esforç la resta de la societat, els mitjans de comunicació, el món empresarial, els poders jurídic, executiu i legislatiu, el comerç, i un llarg etcètera?
Arriben nous reptes, com l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), i mentre a l’interior de l’escola s’hi fa l’aposta per un ús racional, científic, cultural, de recerca i d’eina d’aprenentatge, a fora es ven tot el contrari. D’altra banda, gairebé tot el món depèn del programari propietat de Microsft (comprat o piratejat), mentre que el món escolar es comença a plantejar l’ús del programari lliure (sorgit de la col·laboració). ¿Van en aquest sentit les empreses, el comerç, el consum o les administracions més enllà de l’educativa?
El món educatiu, en silenci, va fent la seva tasca. Malauradament només són notícia les agressions, el bullying, els conflictes, la minoria de professorat cremat, etc.. ¿Quantes vegades es fan públiques les actuacions del dia a dia en valors com els que he citat abans? ¿Quantes vegades es demana l’opinió a alumnes, famílies i equips docents sobre el que pensen de l’àmbit escolar?
Ah, me n’oblidava: certes instàncies eclesials quan parlen del món escolar només es fan ressò de si es fa Religió (catòlica, és clar) o no. Quin contrasentit, amics: mentre a la majoria de les escoles es treballen valors (certament evangèlics) sembla que el que importa és si es fa Religió (que se’n fa), no si es fa cultura de les religions, o si es treballen seriosament valors, o valorar aquestes “illes” de valors.
Potser a tots plegats ens cal una mica de seny i valorar i no menysprear “la redacción del niño de escuela” que és llavor de canvi enmig de la nostra societat. ¿No us sona allò del gra de mostassa...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada