L'11-M i els beneficis de la mentida

La màquina del tren de la mentida, en l’anomenada “teoria de la conspiració” dels atemptats de l’11-M, va ser el diari El Mundo, i els vagons que s’hi val afegir van ser la COPE, Telemadrid i el diari electrònic Libertad Digital. Aquests mitjans, en crisi demostrada d’audiència o de vendes fa tres anys i mig, han reflotat gràcies a construir i alimentar les tesis conspiradores dels atemptats. El Col.legi de Periodistes acaba de publicar un interessant informe amb testimonis directes dels mitjans, on s’analitza la repercussió externa de la campanya contra la investigació oficial, i alhora la “neteja” interna de periodistes “no afins”, que no donaven crèdit a la versió de l’autoria d’ETA, que es va sostenir fins a la sacietat, i que, un cop desmuntada en el judici, va acabar apuntant fins a les “clavegueres” de l’Estat, insinuant també la implicació de forces i cossos de seguretat en l’atemptat més sagnant. I és que la sang va ser dolor per a molts i benefici per a altres. La “versió alternativa” es va convertir en bandera del PP per intentar recuperar el poder que van perdre, justament, en unes hores pre-electorals en què Acebes defensava a capa i espasa que seguien la pista d’ETA (que els anava millor electoralment), mentre les forces de seguretat els donaven informació de la pista islamista (en un moment en què estaven molt recents les massives manifestacions contra la guerra de l’Iraq). I de la mà, el PP i aquests mitjans, s’han alimentat mútuament fins avui: el PP per intentar tornar a governar i aquests mitjans per aconseguir una escalada empresarial en el panorama dels mass media a Espanya. A l’EGM (Estudio General de Medios) veurem que la COPE, l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola, no ha parat de créixer gràcies a la política informativa de l’11-M. Justament, dos dies abans dels atemptats, el director general de la COPE reconeixia la “situació econòmica delicada” de l’emissora, sent la tercera ràdio generalista a Espanya després de la SER i Onda Cero. Després de l’11-M han anat escalant, fins arribar al segon lloc de l’EGM. I fins ara no han parat de créixer. Respecte a El Mundo, una font propera a Pedro J. Ramírez admet que l’11-M ha estat un “filó” que els han portat a xifres rècord de vendes, mentre que els seus diaris competidors de dretes (que no es van apuntar al tren de la teoria de la conspiració), l’ABC i La Razón, han baixat. Prova d’aquest agermanament entre mitjans afins és que un matí, des de la COPE, Jiménez Losantos va animar els subscriptors de l’ABC a donar-se de baixa i canviar de diari. Resultat: 10.000 baixes a l’ABC. Aquests mitjans han rendibilitzat al màxim “anar junts a la contra” i ja no està tan clar l’objectiu polític de la victòria del PP a les generals. Tant Pedro J. Ramínez com els responsables de la COPE són conscients que el negoci els funciona millor anant a la contra, ja que des de l’arribada del PP al govern el 1996 fins el 14 de març del 2003 van viure un període “d’alts i baixos” que no van remuntar fins l’11-M.De l’excel.lent treball d’inves-tigació a càrrec de Jordi Rovira, del Col·legi de Periodistes, es poden extreure algunes “perles” inquietants per al món del periodisme, de la política i de l’Església catòlica: – Periodistes expulsats. Aquell matí de l’11-M, Jiménez Losantos no donava pas als periodistes que estaven a Atocha cobrint la informació. Només entraven els seus tertulians. Dissabte, durant la jornada de reflexió, els periodistes de la COPE, encapçalats per la cap d’informatius, Blanca Maria Pol, informaven puntualment de les manifestacions populars al carrer. Però aquella llibertat informativa estava a punt de canviar. La COPE va optar per apuntar tota l’emissora a defensar la teoria de la conspiració: programes i informatius dient tots el mateix, amb homogeneïtat ideològica. La cadena va ser reestructurada i la cap d’informatius va acabar al carrer, així com tres quartes parts de la plantilla de periodistes de l’emissora. Actualment han estat substituïts per joves estudiants recomanats des de la presidència de l’emissora, propers a Losantos i al cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Maria Rouco. Aquesta situació és molt similar a Telemadrid (“Tele-Espe”, en referència a Esperanza Aguirre) i a El Mundo, on es va fer una autèntica “neteja” de periodistes.– Fuerza Nueva. Centenars d’internautes es van agrupar al voltant d’un bloc a internet, impulsat per Libertad Digital amb el títol “Los enigmas del 11-M”, i s’autoanomenen “Peones Negros”. Els serveis d’informació de l’Estat investiguen la seva relació amb la ultradreta. - Rouco i la COPE. El treball remarca la clara vinculació i amistat dels cardenals Rouco i Cañizares amb Jiménez Losantos i, en especial, amb César Vidal, tertulià del programa de Losantos i que acabà fent-se amb el programa de la nit, La Linterna, un cop la COPE expulsa el periodista conservador de l’Opus Dei, José Apezarena, considerat un bon professional i que sempre s’ha mostrat convençut que ETA no tenia res a veure amb l’11-M. -El Mundo TV i Telemadrid. No van tenir cap mena d’escrúpols per fer manipular les imatges d’una reconstrucció dels atemptats a fi que encaixessin amb les seves teories conspiratòries. Algunes empreses d’efectes especials i professionals es van negar a participar en els dos documentals produïts i emesos. Per acabar, remarcar que en el judici de l’11–M es va posar de manifest que hi havia advocats que defensaven la “teoria de la conspiració”. Però, qui va pagar aquests advocats? I quan el judici va tirar per terra la teoria de l’autoria d’ETA, aquests mitjans ni van rectificar ni van fer cap revisió de tot el que havien dit. I és que aquesta teoria, tan rendible per a la COPE, El Mundo, Telemadrid i Libertat Digital, no s’ha acabat amb la lectura de la sentència. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, el mateix dia que acabava el judici, va fer pública una nota en què s’apuntava que s’havia posat en evidència “la gravetat de la vulneració sistemàtica de les normes bàsiques del periodisme”, per part d’aquests mitjans, que han actuat impunement i sense cap condicionant ètic ni moral, i a més, han sortit beneficiats.I el més perillós i preocupant és que aquests poders (mediàtic, polític i episcopal) han pres nota de com pot beneficiar-los la tergiversació: mentre els mitjans implicats continuen creixent, observem, per exemple, l’estratègia del PP en aquesta campanya electoral respecte a la llengua i recordem les declaracions apocalíptiques dels bisbes, dient que “la democràcia està en perill”, en la manifestació contra Zapatero a Madrid. I després, que ens parlin de moral...

Maria-Josep Hernàndez és periodista.

Podeu llegir l’informe complet a www.periodistes.org