Terezín / Theresienstadt. Anne Sophie von Otter i altres. Deutsche Grammophon 2007Anne Sofie von Otter és una mezzosoprano sueca, que acaba de publicar un disc senzillament esborronador sobre la música feta al camp d’internament de Terezín, prop de Praga, que en temps dels nazis es va convertir en un punt forçós de trobada de jueus de tots els països europeus, on hi havia també una seu de la Gestapo. La música formava part de la seva vida quotidiana. Potser perquè hi havia molts músics entre les persones confinades a Terezín. Però també perquè el govern nazi va voler crear la imatge davant la comunitat internacional d’una població jueva exiliada però confortablement instal·lada i culturalment potent, imatge que va colar també davant d’una visita de la Creu Roja internacional. El que no sortia als reportatges que promovien eren els forns crematoris i la realitat duríssima que havien de viure els presoners. La música formava part, doncs, de la vida quotidiana del camp. Es tocava la música de sempre i es feia música nova (a destacar l’òpera per a infants Brundibar de Hans Krasa, que va ser representada no fa pas gaires anys a Barcelona). Impressiona, però, comprovar que realment es feia tot tipus de música: des del cabaret a l’òpera. El disc està molt ben interpretat. La música és molt bonica. Però el que més impressiona és el context. Per no oblidar. Per mantenir el sentit crític davant dels mitjans de comunicació.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada