Ara que està de moda el finançament, és bon moment per recordar que el més greu problema dels ajuntaments és el seu finançament. És cert que els nostres pobles han millorat. Però com s’ha pagat aquesta millora? Amb el creixement urbà, amb el talonari de les immobiliàries. Els Plans Parcials han estat l’aliment històric per poder tenir diners, equipaments, zones verdes i fer els nous traçats urbans i els nous serveis. Però també han marcat les nostres ciutats amb ritmes de creixement artificials. Les assignatures pendents de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona estan precisament allà on no hi ha hagut urbanització: la platja, el camp i la muntanya, perquè sembla que allò que no s’urbanitza no es governa. Estem començant a exhaurir el nostre sòl urbanitzable i quan s’acabi s’haurà acabat la gallina dels ous d’or. D’on sortiran llavors els diners? Potser seria el moment de començar a pensar ja des d’ara que el sòl és també una energia no renovable. José L. Atienza
2 comentaris:
Estic d'acord amb el que diu aquest apunt, però trobo injust que s'atribueixi al finançament municipal la causa d'aquest despropòsit. de fet, els plans parcials financen els serveis i infrastructures del que s'ha d'urbanitzar, no res més.
La clau del finançament local són, cec, tres coses: una, la seva capacitat tributària (que va créixer els anys vuitanta); dues, la capacitat de generar riquesa id esenvolupament gràcies a fer les coses com s'han de fer i, tres, un increment dels recursos transferits... cosa aquesta darrera que encara és molt pendent.
De tota manera, no treu que s'hagi de posar ordre en això de l'urbanisme. El recent avantprojecte del Pla Territorial Metropolità és una boníssima 'excusa' per fer el debat.
Gràcies per l'aclariment. De fet els ciutadans en aquests temes naveguem a base de bé. Estaria bé fer-ne una bona pedagogia.
Publica un comentari a l'entrada