Altres veus d'Església

No fa ni un mes i mig que el cardenal Rouco Varela va tornar a ser elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola, i ja sembla que faci una eternitat. Després ha vingut la reelecció de Zapatero per a la presidència del govern espanyol, i també això que sembla un cert viratge del PP cap a posicions menys agressives. Caldrà veure, amb aquest nou panorama, quines posicions prenen els bisbes i quina mena de presència col·lectiva volen tenir.Però mentrestant, l’important deu ser fer que, cada cop més, se sentin altres veus. En aquest número de L’Agulla una subscriptora explica la seva bona experiència com a professora d’Educació per a la Ciutadania; una altra parla de la seva situació de “divorci” amb la institució eclesial, cosa que no li impedeix continuar sentint-se membre de la comunitat cristiana; també se’ns presenta l’actitud decidida d’un capellà que ha manifestat públicament el seu acord amb tot de mesures socials que acostumen a ser objecte de blasme episcopal; i finalment, els autors del llibre “Religió, escola i poder” expliquen la possibilitat, ben real, d’una educació del fet religiós a l’escola que no sigui confessional ni doctrinari. Són veus representatives de tants i tants creients que volen viure una fe positiva, arrelada en el món, portadora de bona nova, fidel a l’estil de Jesús. És el que ara ens cal. Fer sentir, tant com sigui possible, totes aquestes veus d’Església que no volen la confrontació amb els plantejaments socials que pretenen una vida més digna i feliç per a les persones sinó que, tot al contrari, creuen fermament que l’Evangeli de Jesús és una bona empenta per a enriquir i fer més sòlids aquests plantejaments. Segur que cada cop es faran sentir més, aquestes veus. I caldrà que tots, tant com puguem, hi aportem el nostre gra de sorra.