El gravíssim accident laboral produït el passat mes de novembre a Granada, on van morir sis treballadors de la construcció a l’autovia del mediterrani, ha fet saltar les alarmes després que en el període 2002-2004 s’havia reduït de manera sensible el nivell d’accidentabilitat i de mortalitat laboral.
Anualment es produixen aproximadament a Espanya 1.700.000 accidents de treball (un milió amb baixa laboral). D’aquest milió, uns 1.400 són mortals, i dels mortals, gairebé 500 es produeixen “in itinere”, o sigui en desplaçaments des de i cap al centre de treball. Tot plegat, una de les taxes d’accidentalitat més altes d’Europa.
Les principals causes dels accidents laborals, són les següents:
- la inobservància per part dels empresaris de la Llei de Prevenció de Riscos, una normativa estatal molt ambiciosa que es va aprovar ara fa 10 anys;
- el treball temporal i en precari, a preu fet, amb jornades diàries molt elevades, poca formació dels treballadors, etc...;
- la incidència cada vegada més alta de la contractació de persones estrangeres procedents de països on no hi ha pràcticament cultura en matèria de prevenció;
- la manca de transport col.lectiu als centres de treball;
- la deixadesa de la Inspecció de Treball tant per la manca d’anàlisi en profunditat de les causes dels accidents, com per la poca activitat inspectora preventiva;
- i finalment, l’abús cada vegada més indiscriminat de la subcontractació (especialment en el sector de la construcció).
¿Per què la subcontractació descontrolada en cadena està disparant els índexs d’accidentalitat laboral, espe-cialment en el sector de la construcció amb un 30% del total d’accidents, quan només representa un 12% sobre el total de treballadors?
Perquè introdueix més elements de plusvàlua empresarial en cada nivell de subcontractació, plusvàlua que va a càrrec de la precarització de la contractació (contractes temporals, nivell salarial baix, poca inversió en formació i en mesures de seguretat, etc...) i perquè la responsabilitat de l’empresa “mare” respecte de les empreses subcontractades és molt baixa (i menys en matèria de prevenció).
Al final d’aquesta cadena sovint hi ha empreses i treballadors estrangers (com ha estat el cas de Granada), de manera que, als elements indicats anteriorment, s’hi suma la dificultat de l’idioma per formar i instruir. Part dels treballs desenvolupats al viaducte es feien per l’empresa portuguesa “Douro Montedouro”, subcontractada per “Estructuras y Montajes prefabricados, SA”, subcontractada alhora per la Ute Plodez Azvi.
Per “rizar el rizo”, la famosa directiva europea “Bolkestein”, fomentada pel PP europeu, i que va ser rebutjada pel Parlament Europeu (esperem que ara no sigui imposada per la Comissió Europea), preveia que les empreses estiguessin sotmeses a la legislació del país on estiguin enregistrades, no en el que prestin els seus serveis, déu-n’hi-do. Imaginem-nos a Fomento o Ferrovial, enregistrant-se a Txèquia o Hongria!
En el procés de diàleg de la reforma del mercat de treball que s’està duent a l’Estat, les forces sindicals estan reivindicant la necessitat d’augmentar el nivell de responsabilitat solidària de les empreses de la cadena de subcontractació, una mesura que representaria un gran avanç per reduir la sinistralitat laboral.
En resum, cal una visió molt més socialitzadora del treball, renunciar a la competència salvatge, demanar de l’Estat la seva intervenció en el mercat de treball per posar fre al “dumping” econòmic i empresarial, i -per què no- demanar dels treballadors i treballadores més consciència del que ens estem jugant: la nostra vida.
Higini Pi és responsable del sindicat d’administracions públiques del Baix Llobregat de CCOO
Publicat el desembre de 2006
Anualment es produixen aproximadament a Espanya 1.700.000 accidents de treball (un milió amb baixa laboral). D’aquest milió, uns 1.400 són mortals, i dels mortals, gairebé 500 es produeixen “in itinere”, o sigui en desplaçaments des de i cap al centre de treball. Tot plegat, una de les taxes d’accidentalitat més altes d’Europa.
Les principals causes dels accidents laborals, són les següents:
- la inobservància per part dels empresaris de la Llei de Prevenció de Riscos, una normativa estatal molt ambiciosa que es va aprovar ara fa 10 anys;
- el treball temporal i en precari, a preu fet, amb jornades diàries molt elevades, poca formació dels treballadors, etc...;
- la incidència cada vegada més alta de la contractació de persones estrangeres procedents de països on no hi ha pràcticament cultura en matèria de prevenció;
- la manca de transport col.lectiu als centres de treball;
- la deixadesa de la Inspecció de Treball tant per la manca d’anàlisi en profunditat de les causes dels accidents, com per la poca activitat inspectora preventiva;
- i finalment, l’abús cada vegada més indiscriminat de la subcontractació (especialment en el sector de la construcció).
¿Per què la subcontractació descontrolada en cadena està disparant els índexs d’accidentalitat laboral, espe-cialment en el sector de la construcció amb un 30% del total d’accidents, quan només representa un 12% sobre el total de treballadors?
Perquè introdueix més elements de plusvàlua empresarial en cada nivell de subcontractació, plusvàlua que va a càrrec de la precarització de la contractació (contractes temporals, nivell salarial baix, poca inversió en formació i en mesures de seguretat, etc...) i perquè la responsabilitat de l’empresa “mare” respecte de les empreses subcontractades és molt baixa (i menys en matèria de prevenció).
Al final d’aquesta cadena sovint hi ha empreses i treballadors estrangers (com ha estat el cas de Granada), de manera que, als elements indicats anteriorment, s’hi suma la dificultat de l’idioma per formar i instruir. Part dels treballs desenvolupats al viaducte es feien per l’empresa portuguesa “Douro Montedouro”, subcontractada per “Estructuras y Montajes prefabricados, SA”, subcontractada alhora per la Ute Plodez Azvi.
Per “rizar el rizo”, la famosa directiva europea “Bolkestein”, fomentada pel PP europeu, i que va ser rebutjada pel Parlament Europeu (esperem que ara no sigui imposada per la Comissió Europea), preveia que les empreses estiguessin sotmeses a la legislació del país on estiguin enregistrades, no en el que prestin els seus serveis, déu-n’hi-do. Imaginem-nos a Fomento o Ferrovial, enregistrant-se a Txèquia o Hongria!
En el procés de diàleg de la reforma del mercat de treball que s’està duent a l’Estat, les forces sindicals estan reivindicant la necessitat d’augmentar el nivell de responsabilitat solidària de les empreses de la cadena de subcontractació, una mesura que representaria un gran avanç per reduir la sinistralitat laboral.
En resum, cal una visió molt més socialitzadora del treball, renunciar a la competència salvatge, demanar de l’Estat la seva intervenció en el mercat de treball per posar fre al “dumping” econòmic i empresarial, i -per què no- demanar dels treballadors i treballadores més consciència del que ens estem jugant: la nostra vida.
Higini Pi és responsable del sindicat d’administracions públiques del Baix Llobregat de CCOO
Publicat el desembre de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada