Tabús de la transició

Aquestes darreres setmanes a la premsa de l’Estat (des de La Razón i ABC fins a El País) es parla amb tota naturalitat (com no pot ser d’altra manera) de noves edicions de diccionaris i gramàtiques que tenen en compte totes les terres de parla castellana d’Europa i d’Amèrica; és imprescindible per estar al dia, per mantenir una llengua viva, variada, però sense fragmentar-la. Pel que fa a la llengua catalana, encara som ben lluny d’aquesta naturalitat i la llengua va vivint calcada cada cop més del castellà en cada territori i sense una interrelació normalitzada entre tot l’espai lingüístic comú. De la transició ençà no s’ha avançat en aquest camp o s’ha avançat ben poc, l’ombra destructora de la llengua (element fonamental d’una cultura) continua planant: un nou estatut no es pot plantejar amb tota naturalitat que la llengua no és solament principatina i que s’ha de normalitzar alhora i entre tots en tots els territoris. Josep Pascual

Publicat el desembre de 2006