Un homenatge

El 15 de febrer va tenir lloc a Viladecans un homenatge ciutadà a mossèn Celestí Bravo, amb motiu dels 50 anys de la seva arribada a la ciutat. Havia nascut a la província de Guadalajara, va estudiar al seminari de Barcelona, es va ordenar capellà el 1954 i quatre anys després, a causa de la malaltia en un ull, el van fer capellà de l’hospital de Viladecans, gairebé com un retir. Però resulta que el barri entorn de l’hospital va començar a créixer, es va crear el “Poblat Roca”, un munt de blocs de pisos on la fàbrica Roca allotjava els seus treballadors, i allà van fer-hi una parròquia nova i a ell l’en van fer rector. I va començar a fer feina. Era una parròquia de gent senzilla, i es va inventar una cosa anomenada Fraterna Ajuda Cristiana, una caixa comuna a la qual la gent aportava una petita quota i de la qual se’n treien ajudes en cas de malaltia, ja que de subsidi n’hi havia molt poc. I sobretot, el que més es recorda d’ell és la seva actuació en les vagues de la Roca dels anys 1971 i 1976, quan la parròquia va esdevenir el lloc de referència, de distribució d’ajuda, de reunió dels vaguistes... I després, quan ja no ha calgut aquesta actuació tan directa i implicada, ha continuat essent algú que, com van escriure uns feligresos, “usted nunca ha venido a condenar-nos, sino a mostrarnos como ser mejores personas: gracias por no habernos asustado jamás”.

Diversa gent de les entitats veïnals va promoure l’acte, a instàncies d’alguns cristians que van donar la idea. I l’ajuntament finalment també hi va donar suport. I vaig pensar el mateix que quan l’ajuntament de Mataró, el març de l’any passat, va decidir dedicar una plaça a la carmelita Cristina Kaufmann, morta feia pocs mesos: que, perquè les bones realitats cristianes siguin valorades civilment, cal que hi hagi gent que faci coses valuoses, i cal alhora que hi hagi cristians ficats en la vida civil que ajudin a fer adonar d’aquestes coses valuoses. No és reivindicant no sé quins drets que l’Església serà tinguda en compte... Josep Lligadas