Truita rostida

La truita de patates, juntament amb la paella, ha esdevingut un dels plats típics de la cuina espanyola. El seu origen és molt humil. El conreu de la patata no es va estendre en el nostre país fins a finals del segle XVIII. En algun moment fins i tot es va considerar una planta verinosa. Era molt poc valorada culinàriament però va ser molt útil durant els terribles períodes de fam de l’època. Per això hi ha qui diu que ha salvat més vides que la mateixa penicil·lina. El cas és que aquest plat ha estat adoptat per la majoria de llars. Avui li volem donar a la truita “espanyola” un to diferent. Aquesta recepta és un tresor de família que afegeix a la tradició uns tocs de regust oriental. No deixeu perdre l’oportunitat i deixeu-vos sorprendre.

Ingredients:
Per a la truita: patates; ceba; ous.
Per a la salsa: una ceba grossa; dos grans d’all; dues fulles de llorer; salsa de tomàquet; comí en pols; safrà; pebre vermell.

Preparació

Es prepara una truita de patata i ceba gruixudeta tal i com tenim per costum. La reservem en una plata fonda que pugui anar al forn.
En una paella hi posem oli d’oliva i sofregim, a foc molt lent, la ceba i els alls tallats molt finament. Hi afegim un pessic de pebre vermell (recordeu que s’ha d’apartar la paella del foc per tal que no es cremi) i un pot gran de salsa de tomàquet. Hi donem unes quantes voltes i hi afegim el llorer, mig got d’aigua, el safrà i unes tres cullerades soperes generoses de comí en pols. Sempre a foc molt lent deixem que faci una mica de xup-xup. Rectifiquem de sal.

Aboquem aquesta salsa sobre la truita de patates i fiquem la plata al forn durant uns deu o quinze minuts, a uns 180º.

Tere Jorge