Som una família del Poblenou i hem pogut experimentar moments encisadors de compartir la fe amb altres famílies que com nosaltres tenen fills.
Aquesta experiència va néixer fa uns quants anys, quan unes famílies després d’haver estat a Taizé van sentir l’exigència de compartir la fe amb altres famílies amb fills i que complementa les experiències que vivim en les nostres parròquies.
Recordem aquell vespre quan a la sala de Santa Maria pensàvem entre tots un nom que identifiqués aquell grup que s’estava formant, però que no fos excloent per ningú. “Ep, famílies!” fou la solució.
Som famílies del barri del Poblenou que volem compartir la fe. Cadascú a partir de la seva experiència, de parròquia o de moviment, tothom pot trobar el seu lloc, en un clima acollidor i sense grans pretensions. Entre tots ho fem tot.
Aquesta inquietud ha portat a buscar noves formes d’explicar de manera entenedora la fe als nostres fills. Fem trobades matinals, on exposem temes, fem xerrades, col·loquis, fem berenars o excursions, preguem junts, grans i petits. Celebrem el Nadal o la Vetlla Pasqual treballant de forma activa les celebracions. Compartim, en aquests moments puntals, les nostres vides, els adults i els infants. Ho fem involucrant a grans i petits, amb horaris adaptats a les famílies amb fills, captant l’atenció dels infants i amb ganes de fer nous amics.
Al llarg d’aquests anys s’ha anat consolidant un cicle anual d’activitats:
- Sopar d’inici de curs on es presenta la proposta d’objectius i activitats del curs i es reparteixen les responsabilitats.
- Sortida de cap de setmana per celebrar la castanyada a la casa de colònies del Bagís.
- Trobada de Nadal.
- Missa “del pollet”.
- Col·loqui i missa familiar.
- Taller de Pasqüetes.
- Participació a la romeria de Montserrat de l’Arxiprestat.
- Sortida de final de curs i valoració del grup.
De cada trobada en podríem recollir un bocí d’humanitat, un gest, una paraula, un comentari d’un fill, uns colors... es fa difícil explicar els sentiments del cor amb les paraules. En Jordi T. ens va regalar aquest poema on recollia algunes de les seves vivències a la darrera romeria de Montserrat de l’Arxiprestat del Poblenou:
Bona notícia
De dos dies, només,
guardeu uns glops de sol,
immensos i brillants, ataronjats,
fulard que a tots acaronava el coll.
I reteniu l’escalf
que us va poder tenyir el cor
de gust d’aplec, d’alè,
de sintonia amb l’Inefable.
I tot plegat,
-rostres, records, presències i taula-
no ho deixeu pas de respirar,
de retenir i, si s’escau,
de compartir-ho amb d’altres.
Va ser un regal del lloc,
dels anys i de la gent.
que no es pot pas guardar
a la bossa de plàstic de botiga
on no es ven res de tot això.
Deseu-ho amb cura al sarró personal,
el que estimeu com el més vostre.
I en arribar a casa,
endreceu-ho on creieu que fa més falta
-família, amics, feina, carrer-
o, si més no, deixeu-ho reposar
a la tauleta de les nits de vetlla
per poder reprendre-ho de tant en tant
quan prou us calgui
o, simplement, us abelleixi.
Hi ha trossos bells del viure
que cal guardar al disc dur
-suaus, però, quan els podem llegir
com ara, al paper o a la pantalla-
perquè esdevenen un programa més
que configuren, sòlids, el que som.
Sempre, després,
tingueu la fonda convicció
que certs moments
i llocs i gent i anys d’un llarg camí,
ningú,
ningú ni res,
mai no us els podran prendre.
Josep Bou i Grazia De Pieri són mestres
Publicat el desembre de 2006
Aquesta experiència va néixer fa uns quants anys, quan unes famílies després d’haver estat a Taizé van sentir l’exigència de compartir la fe amb altres famílies amb fills i que complementa les experiències que vivim en les nostres parròquies.
Recordem aquell vespre quan a la sala de Santa Maria pensàvem entre tots un nom que identifiqués aquell grup que s’estava formant, però que no fos excloent per ningú. “Ep, famílies!” fou la solució.
Som famílies del barri del Poblenou que volem compartir la fe. Cadascú a partir de la seva experiència, de parròquia o de moviment, tothom pot trobar el seu lloc, en un clima acollidor i sense grans pretensions. Entre tots ho fem tot.
Aquesta inquietud ha portat a buscar noves formes d’explicar de manera entenedora la fe als nostres fills. Fem trobades matinals, on exposem temes, fem xerrades, col·loquis, fem berenars o excursions, preguem junts, grans i petits. Celebrem el Nadal o la Vetlla Pasqual treballant de forma activa les celebracions. Compartim, en aquests moments puntals, les nostres vides, els adults i els infants. Ho fem involucrant a grans i petits, amb horaris adaptats a les famílies amb fills, captant l’atenció dels infants i amb ganes de fer nous amics.
Al llarg d’aquests anys s’ha anat consolidant un cicle anual d’activitats:
- Sopar d’inici de curs on es presenta la proposta d’objectius i activitats del curs i es reparteixen les responsabilitats.
- Sortida de cap de setmana per celebrar la castanyada a la casa de colònies del Bagís.
- Trobada de Nadal.
- Missa “del pollet”.
- Col·loqui i missa familiar.
- Taller de Pasqüetes.
- Participació a la romeria de Montserrat de l’Arxiprestat.
- Sortida de final de curs i valoració del grup.
De cada trobada en podríem recollir un bocí d’humanitat, un gest, una paraula, un comentari d’un fill, uns colors... es fa difícil explicar els sentiments del cor amb les paraules. En Jordi T. ens va regalar aquest poema on recollia algunes de les seves vivències a la darrera romeria de Montserrat de l’Arxiprestat del Poblenou:
Bona notícia
De dos dies, només,
guardeu uns glops de sol,
immensos i brillants, ataronjats,
fulard que a tots acaronava el coll.
I reteniu l’escalf
que us va poder tenyir el cor
de gust d’aplec, d’alè,
de sintonia amb l’Inefable.
I tot plegat,
-rostres, records, presències i taula-
no ho deixeu pas de respirar,
de retenir i, si s’escau,
de compartir-ho amb d’altres.
Va ser un regal del lloc,
dels anys i de la gent.
que no es pot pas guardar
a la bossa de plàstic de botiga
on no es ven res de tot això.
Deseu-ho amb cura al sarró personal,
el que estimeu com el més vostre.
I en arribar a casa,
endreceu-ho on creieu que fa més falta
-família, amics, feina, carrer-
o, si més no, deixeu-ho reposar
a la tauleta de les nits de vetlla
per poder reprendre-ho de tant en tant
quan prou us calgui
o, simplement, us abelleixi.
Hi ha trossos bells del viure
que cal guardar al disc dur
-suaus, però, quan els podem llegir
com ara, al paper o a la pantalla-
perquè esdevenen un programa més
que configuren, sòlids, el que som.
Sempre, després,
tingueu la fonda convicció
que certs moments
i llocs i gent i anys d’un llarg camí,
ningú,
ningú ni res,
mai no us els podran prendre.
Josep Bou i Grazia De Pieri són mestres
Publicat el desembre de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada