Una altra veu d'Església

Hola. Sóc la Marta, tinc 35 anys i provinc de la JOC, quan era jove, i ara d’adulta sóc a l’ACO (Acció Catòlica Obrera).La meva vivència eclesial sempre ha anat lligada a fer Revisió de Vida en grup i fer Estudi d’Evangeli. Abans a la JOC i ara a l’ACO m’han educat a una mirada profunda de la Vida. M’ha configurat com a dona, dona creient i dona creient i obrera.En aquest camí de militància m’he ennuegat (“me he atragantado”) sovint amb la Jerarquia (no tan sols amb la Conferència Episcopal Espanyola sinó també a nivell local, amb aquells que parlen català també en la intimitat). Com a dona creient m’he sentit i m’hi sento més ignorada i jutjada que no pas acompanyada.Fa un any i mig em vaig divorciar de l’Església-Institució. Se’m feia molt feixuc ser còmplice de la mirada i el discurs masculí, masclista i heterosexista de la gran majoria dels senyors responsables de l’Església.Ara, sentint-me molt més lleugera, m’encanta aprendre de les teòlogues feministes que tenim a la nostra Església. M’encanta aprendre de dones i homes profundament creients. M’encanta sentir-me en comunió amb companyes i companys no creients que treballem conjuntament pel Regne de Déu. M’encanta quan responsablement decideixo viure el meu cap, el meu cor i el meu cos com vull. No necessito els seus criteris “salvadors”. No necessito els seus codis morals.I malgrat aquest emprenyament crònic em resisteixo a deixar de creure en el Déu-Mare-i-Pare creador. Tot i el meu sentiment anticlerical, tot i així, em sento estimada per Déu. Em sento compresa per Ell.

Marta Digón és militant d’ACO. Text llegit el passat 29 de febrer a l’acte que amb el títol de “Una altra veu d’Església” tingué lloc a l’església dels Jesuïtes de Casp.