La jerarquia romana i espanyola no acaba d’empassar-se la separació entre el poder civil i eclesiàstic al nostre país. No vol perdre el poder i els privilegis de què ha gaudit durant els anys del franquisme i del postfranquisme... i sota arguments de llibertat (sic) ha plantejat una batalla frontal al govern de Madrid.
Una d’aquestes batalles ha estat no acceptar la llei civil de matrimoni entre persones del mateix sexe, posant com a argument la “defensa de la família”. Com si la crisi del “model tradicional” de convivència tingués a veure amb el dret d’igualtat de dues persones a compartir la seva vida...
Segons estadístiques fiables una majoria d’espanyols es declara creient (és a dir, acceptador d’una transcendència, de la figura de Jesucrist i dels valors predicats a l’evangeli); d’aquestes persones un percentatge son homosexuals. I dins d’aquest grup un nombre reduït són militants convençuts dels valors evangèlics, que han intentat “fer forat” dins les comunitats cristianes per tal de ser acceptats. Després de la marginació (descarada o encoberta) a què han estat sotmesos per part de la jerarquía i davant la darrera batalla contra la llei civil de parelles s’han plantejat donar-se de baixa de l’Església... precisament perquè no segueix la línia de Jesucrist pel que fa a l’acollida, no discriminació, independència del poder civil, etc. I s’han trobat (i es troben) amb una mena de “calvari administratiu” un xic kafkià.
Per a fer la sol·licitud caldrà signar un paper “d’apostasia”... que te’l facilita el bisbat però que ha de signar-lo també el capellà de la parròquia on es va fer el bateig. Aquest capellà voldrà tenir una entrevista prèvia amb la persona per tal de veure les raons de l’esmentada apostasia...
Aquí ens trobem amb una primera “contradicció” o confusió seriosa: La fe i la pertinença a l’Església catòlica es considera intrínsecament vinculada; per tant, “donar-se de baixa” dins la comunitat oficialment constituïda significa la renúncia a la fe en Jesucrist...
Segona “contradicció”: Per batejar un infant no hi cap problema... solament cal que ho demanin els seus pares... Per renunciar a aquesta pertinença jurídica al grup “Església catòlica”... es posen traves i dificultats.
Tot això ha dut a grups organitzats a fer una campanya per a informar i propagar aquesta protesta contra l’Església catòlica a través d’Internet, de manera que hom pugui donar-se de baixa per correu. Es veu que aquesta campanya està esverant alguns bisbats, que intenten silenciar-la al màxim, puix es troben davant d’una allau de peticions d’apostasia...
Davant d’això em venen dos pensaments al cap:
Primer, una pregunta: serà que les “forces malignes” estan dins el nucli dur de la jerarquía movent els fils d’una pràctica tan antivangèlica com la que estan duent a terme una bona part dels bisbes de l’estat espanyol?
I segon, el record del famós article de Joan Maragall titulat L’església cremada, en què es planyia de que la revolta contra la institució eclesial de principis del segle XX fos encapçalada precisament pels primers destinataris del missatge de Jesús... perquè els “representants oficials” d’aquell missatge l’havien trait...
Jesús Lanao és jesuïtaUna d’aquestes batalles ha estat no acceptar la llei civil de matrimoni entre persones del mateix sexe, posant com a argument la “defensa de la família”. Com si la crisi del “model tradicional” de convivència tingués a veure amb el dret d’igualtat de dues persones a compartir la seva vida...
Segons estadístiques fiables una majoria d’espanyols es declara creient (és a dir, acceptador d’una transcendència, de la figura de Jesucrist i dels valors predicats a l’evangeli); d’aquestes persones un percentatge son homosexuals. I dins d’aquest grup un nombre reduït són militants convençuts dels valors evangèlics, que han intentat “fer forat” dins les comunitats cristianes per tal de ser acceptats. Després de la marginació (descarada o encoberta) a què han estat sotmesos per part de la jerarquía i davant la darrera batalla contra la llei civil de parelles s’han plantejat donar-se de baixa de l’Església... precisament perquè no segueix la línia de Jesucrist pel que fa a l’acollida, no discriminació, independència del poder civil, etc. I s’han trobat (i es troben) amb una mena de “calvari administratiu” un xic kafkià.
Per a fer la sol·licitud caldrà signar un paper “d’apostasia”... que te’l facilita el bisbat però que ha de signar-lo també el capellà de la parròquia on es va fer el bateig. Aquest capellà voldrà tenir una entrevista prèvia amb la persona per tal de veure les raons de l’esmentada apostasia...
Aquí ens trobem amb una primera “contradicció” o confusió seriosa: La fe i la pertinença a l’Església catòlica es considera intrínsecament vinculada; per tant, “donar-se de baixa” dins la comunitat oficialment constituïda significa la renúncia a la fe en Jesucrist...
Segona “contradicció”: Per batejar un infant no hi cap problema... solament cal que ho demanin els seus pares... Per renunciar a aquesta pertinença jurídica al grup “Església catòlica”... es posen traves i dificultats.
Tot això ha dut a grups organitzats a fer una campanya per a informar i propagar aquesta protesta contra l’Església catòlica a través d’Internet, de manera que hom pugui donar-se de baixa per correu. Es veu que aquesta campanya està esverant alguns bisbats, que intenten silenciar-la al màxim, puix es troben davant d’una allau de peticions d’apostasia...
Davant d’això em venen dos pensaments al cap:
Primer, una pregunta: serà que les “forces malignes” estan dins el nucli dur de la jerarquía movent els fils d’una pràctica tan antivangèlica com la que estan duent a terme una bona part dels bisbes de l’estat espanyol?
I segon, el record del famós article de Joan Maragall titulat L’església cremada, en què es planyia de que la revolta contra la institució eclesial de principis del segle XX fos encapçalada precisament pels primers destinataris del missatge de Jesús... perquè els “representants oficials” d’aquell missatge l’havien trait...
Publicat el 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada