La ironia, i això és el que m’interessa, és que si bé aquest dimoni de societat és capaç d’obligar els consumidors de tabac a dur gravada aquesta mena d’esquela en vida per dissuadir-los del consum de tabac, per una altra banda, no en prohibeix la fabricació i distribució sino que hi participa cobrant impostos, que després dedicarà segurament a combatre els perjudicis econòmics que el tabaquisme ha ocasionat! Aquestes pràctiques, en principi contràries a la raó i contradictòries, i a les quals estem ben acostumats, recolzen en el dogma següent: “La racionalitat i els drets humans són els valors fonamentals sempre que no interfereixin en el negoci”. Certament, el món dels negocis és una altra cosa, l’empresa està exempta del judici moral. Si de cas hi ha alguna culpa, deu ser dels treballadors o dels consumidors.
Doncs bé, ja que un dels més greus problemes que s’estan descobrint i denunciant avui entre la població treballadora és l’estrès i la crisi d’ansietat que desemboca en la greu malaltia de la depressió, per efecte de la creixent addicció al treball i a la pressió a què estan sotmesos els treballadors, als quals se’ls demana cada vegada més productivitat en unes condicions cada vegada més incertes i precàries, proposo que les autoritats laborals obliguin les empreses a retolar en un lloc ben visible del full de nòmina que “treballar massa pot provocar greus malaties mentals i socials; ocasiona danys irreparables en l’entorn familiar; empobreix culturalment parlant; és objecte d’insolidaritat amb els que treballen menys o no treballen”. Igualment, proposo que siguin obligatoris, en les empreses, cursets de desintoxicació per l’addicció al treball entre el personal que sobrepassi l’horari pactat en conveni col·lectiu d’empresa o de sector. Fa uns anys també hauríem vist inversemblant la invitació a no fumar en els paquets de cigarretes!
Salvador Clarós
Publicat en el número 36, octubre de 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada