Refer la vida

“Ja sé prou que no em puc casar per l’Església. Sóc divorciada. De jove vaig quedar embarassada i els meus pares, contra la meva voluntat, em van obligar a casar-me. Vaig plorar molt. Al mig any de casada ja estava separada i obrint el procés de divorci. Ara, després de set anys, he decidit refer la meva vida. Ja fa temps que surto amb un jove amb qui em vull casar civilment. Tots dos som creients, i desitgem acompanyar el nostre casament pel civil amb alguna celebració religiosa. No sé si podrà ser. Però, especialment jo, vull donar gràcies a Déu per tot el que ha fet per a mi i per la meva filla, com m’ha acompanyat durant la vida, com m’ha donat l’oportunitat de refer-la trobant i estimant el qui serà aviat el meu espòs”. Què faria Jesús davant d’aquestes persones? Les exclouria del seu redós? Els negaria la seva benedicció? Ho va fer amb les persones i situacions semblants en què es va trobar? Tinc ben clara la resposta. La fe d’aquesta dona, el testimoni que ens dóna Jesús a l’Evangeli, la revelació que ens va fer de Déu Pare que ens estima, ens perdona, ens acull com a fills estimats, em va fer repetir les paraules de Jesús: “La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau” (Lc 7,50).I hem decidit preparar una celebració cristiana del seu casament civil, malgrat que no hi hagi encara la possibilitat de celebrar “com caldria” el sagrament del matrimoni. Davant de Déu seran els seus fills estimats que han constituït una nova família cristiana. Davant de l’Església...?
Oriol Garreta és rector de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calvó de Barcelona