El mòbil és el segon invent més important de la humanitat, després del rellotge de polsera. Sí, sí, tots dos doten a l’individu de qualitats que aquest no posseeix de manera innata, i alhora esdevenen una extensió més de la persona: el rellotge de polsera va permetre sincronitzar amb precisió cada persona amb la resta de la humanitat, i dotar-nos d’una percepció còsmica que ens uneix amb el que passa a diversos llocs del planeta mitjançant la relació horària.
Semblantment, el mòbil ens ha dotat de la ubiqüitat. És a dir, ens fa accessibles en tot lloc i a tota hora. Això és important! Canvia el sentit de l’existència!! Alliberat de la limitació espacial, el que té mòbil, sap que ha entrat en una dimensió més espiritual a l’hora d’afrontar el dia a dia, minut a minut. Saber-se potencialment en contacte amb tota la humanitat engrandeix i, sobretot, assossega l’ànima de “llanero solitario” que portem a dins. L’avís, musical o rudimentari, tant és, sotraga el cor per l’aparentment inesperat, però anhelat, missatge.
Però el fet més important és el caràcter personal i intransferible de l’estri. Tant el rellotge com el mòbil han esdevingut nous atributs que resten units de forma inseparable fins el punt que s’hi manté una relació sensual. Talment com si et freguessis les mans o t’acariciessis la barbeta. El lligam, ja sigui a través d’una corretja física o d’una contrasenya secreta, els converteix en un tros de la pròpia carn. Són alguna cosa que, un, cofoi, no es resisteix d’ensenyar perquè expressen un tret de la personalitat.
El consell i desig d’un servidor, que no en té de mòbil, encara, és imitar James Bond, el personatge més modern de la història, perquè ha unit rellotge i mòbil en la mateixa andròmina, cosa que pel que sembla li val un reconeixement digne d’admiració per part de l’altre sexe.
Salvador Clarós
Publicat en el número 38, febrer de 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada