He treballat 33 anys a Braun Española, comprada per Gillette en el seu dia i que últimament va ser comprada per la Procter & Gamble (P&G), multinacional de productes de gran consum. El 30 de setembre d’aquest any 2007 em van acomiadar.La història d’aquest procés comença el juny de 2005 amb unes insinuacions de tancament de l’empresa, són rumors que no passen d’aquí, però el veritable gerro d’aigua freda ens el dóna Catalunya Ràdio a les 7h 30 del matí del dia 17 de març de 2006 llegint la noticia del diari Expansión. Podeu imaginar l’ensurt, i tots els adjectius que hi vulgueu posar, per intentar assimilar la notícia, quan des de la direcció deien que no en sabien res i que tot eren rumors. Així ens tenen fins el 19 de maig de 2006, que ens comuniquen oficialment el tancament.Argumenten que no som rendibles, que tot i que no tenim pèrdues (donem un 6% de benefici al grup, però ells volen el 12%,) creuen que en una projecció de cara al futur això ho podran aconseguir als països on tenen pensat portar la producció, amb una mà d’obra més barata. Desprès d’aquesta notícia, vam fer manifestacions, tancades, comunicats, etc. Paral·lelament se’ns va anar donant el calendari de tancament de l’empresa i el trasllat de les “línies de producció” a Polònia i a Txèquia.A Polònia hi aniria a parar el producte estrella de l’empresa conegut com “Minipimer” i a Txèquia les planxes de vapor. La meva impressió, després de quasi un any d’instal·lació i producció del Minipimer a Polònia, és que el resultat no és tan prometedor com “algú” havia pensat. Els està passant que comença a haver-hi competència i els treballadors, un cop n’han après, se’n van a treballar a altres empreses que els ofereixen millors sous, encara que només siguin 50 € de diferència. Els mes especialitzats, com que estan a 50-80 km de la frontera, marxen a treballar a Alemanya, on els sous ja són més elevats. Això comporta estar ensenyant contínuament a persones, que evidentment no fan la producció que tenen prevista, ni tampoc amb els estàndards de qualitat que exigeix un producte com és el Minipimer.També s’ha de dir que el factor sous més baixos no són així perquè sí. Falta molt per arribar als estàndards de seguretat i salut laboral que es tenien a la empresa d’Esplugues, ja sigui per manca de legislació estatal ja sigui per manca de conscienciació del propi treballador, i això evidentment repercuteix en inversions en les instal·lacions i en definitiva en la precarietat i en la manca de seguretat per al treballador. Les planxes de vapor estan començant aquest procés de trasllat en aquests mesos.Guanyaran més? Doncs no ho sé, però crec que no. Però en definitiva el que hi surt sempre perdent és el treballador que es veu obligat a patir i a rebre per totes bandes, per unes decisions preses en uns despatxos en els quals no entenen de sentiments ni de persones, sinó que tan sols veuen el 6% o el 12%, sigui al preu que sigui.En aquest cas crec que la decisió ja estava presa en el moment de la compra de Gillette per P&G. Fruit d’aquesta fusió van sortir declaracions dient que sobraven 6.000 treballadors d’un total de 140.000. El director general d’aquesta gran multinacional, Alan G. Lafley, en declaracions a El País de data 07-10-07 ja diu que “...menys electrodomèstics de cuina, planxes i coses així que volem abandonar”.Per què tant d’enrenou, em pregunto? Què hi ha darrere de tota la pantomima de muntar les línies en aquests països si després no en voldran saber res? Quants milers de dòlars s’han emportat uns pocs sense cap mena d’escrúpols a l’hora de fer la fusió? Tal com va dir Mark Maremont en el diari The Wall Street Journal el 02/02/2005, “James Kilts tenia milions de raons para vendre Gillette a Procter & Gamble. Unes 153 miliones de raons, per ser exactes”.Miquel Àngel Jiménez és expresident de l’ACO (Acció Catòlica Obrera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada