Estic feta un embolic. Els mitjans de comunicació cada cop parlen més de “turisme de qualitat”, en principi en oposició al “turisme de borratxera”, que deia amb encert la Montserrat Tura. I per turisme “de borratxera” s’entén el turisme a flor de pell poc interessat en allò que visita i molt motivat a gaudir a baix preu de sol, platja (sembla que importa poc la seva qualitat), molt d’alcohol, i sexe amb propis i estranys. Un turisme que deixa molts guanys econòmics, però que acaba configurant un entorn de ciment, la destrossa del paisatge, la degradació de les “paelles” i de la “sangría”, una convivència amb el personal del país poc respectuosa i fins i tot problemes sanitaris. I on l’intercanvi de cultures desapareix engolit per la massificació més consumista.
Però el problema és que a aquest turisme es contraposa només el “turisme de qualitat”, entès com a turisme “de pasta” és a dir, el turisme en bons –i cars– hotels, amb compres al Passeig de Gràcia i amb assistència als millors festivals musicals, posem per cas, de la Costa Brava. I es parla amb preocupació del fet que les noves companyies aèries de baix cost porten molt de turisme a Catalunya, però aquest turisme gasta poc.
Doncs a mi això em sembla fantàstic. ¿O no ho és que molts treballadors –els menys precaris, tot sigui dit– puguin viatjar per Europa d’una forma molt més accessible que anys enrere? A mi, el “turisme de qualitat” més aviat m’evoca un interès per conèixer altres ciutats, altres paisatges, altres pobles, altres cultures… Un fer accessible el viatge a persones amb pocs mitjans. Un respecte per la natura i per la gent. Una aproximació a la vida quotidiana d’altres països i a les seves infrastructures. Un sortir de les rutes més turístiques, precisament (i aquí el fet que en els vols de baix cost s’utilitzin aeroports de ciutats considerades de segona fila em sembla molt interessant). També em sembla turisme de qualitat el dels campistes, el dels albergs, els d’Interrail. Per a mi la qualitat del turisme és, bàsicament, la qualitat humana.
Mercè Solé.
Doncs a mi això em sembla fantàstic. ¿O no ho és que molts treballadors –els menys precaris, tot sigui dit– puguin viatjar per Europa d’una forma molt més accessible que anys enrere? A mi, el “turisme de qualitat” més aviat m’evoca un interès per conèixer altres ciutats, altres paisatges, altres pobles, altres cultures… Un fer accessible el viatge a persones amb pocs mitjans. Un respecte per la natura i per la gent. Una aproximació a la vida quotidiana d’altres països i a les seves infrastructures. Un sortir de les rutes més turístiques, precisament (i aquí el fet que en els vols de baix cost s’utilitzin aeroports de ciutats considerades de segona fila em sembla molt interessant). També em sembla turisme de qualitat el dels campistes, el dels albergs, els d’Interrail. Per a mi la qualitat del turisme és, bàsicament, la qualitat humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada