Religió, escola i poder, un trencaclosques que no encaixa

El llibre “Religió, escola i poder, un trencaclosques que no encaixa” és sobretot un llibre d’entrevistes i reflexió sobre el tema de com s’hauria de tractar el tema de la religió a l’escola d’aquest país. Els autors hem recollit l’opinió de diferents persones, persones atees, agnòstiques, jueves i musulmanes i pel que fa al cristianisme, cristians de missa i cristians que fa temps que no hi van, cristians compromesos en el món social o polític i cristians compromesos amb la vida del dia a dia, cristians de tradició evangèlica i cristians que mai no han trepitjat una església protestant, i cristians que són sacerdots i cristians laics que es miren el món clerical de reüll. Crítics amb la postura dogmàtica i intransigent de la jerarquia catòlica espanyola i també la catalana, que amb una aparença més flexible i aprarement dialogant, no contradiu, ni matisa seriosament, cap de les opinions de la Conferencia Episcopal Espanyola, que diguem-ho de pas, mantenim entre tots els catòlics d’Espanya i també de Catalunya.Totes les persones entrevistades, comparteixen un punt comú: si avui la religió no encaixa a l’escola, és motiu de conflicte, divisió i segregació, és degut a la por que tenen els bisbes a perdre no se sap massa quina parcel·la de poder i s’aferren a uns acords, gairebé preconstitucionals, entre l’Estat Espanyol i l’Estat del Vaticà, uns acords d’alta política internacional, que res tenen a veure amb la pastoral i l’evangeli, i aconsegueixen, en realitat, desacreditar-se i ser cada dia menys valorats pel conjunt de la societat i per molts cristians i cristianes, molts més dels que ells volen i diuen, compromesos, moltes vegades, fins al coll.El tema no tindria més transcendència, si no fos per tot el que perdem pel camí, tot allò que els nostres joves deixen de rebre i comprendre, tot allò que es podria ajudar a construir des d’una Classe de Cultura Religiosa, plural i no confesional. Descobrir com maneres diferents de pensar i viure es poden entrellaçar, les unes amb les altres, fecundar i fer-ne néixer de noves, potser millors, és un goig. La globalització i la immigració han col·laborat a fer evident aquesta diversitat, però no l’han configurat, cap societat no ha estat mai homogènia, precisament parlar de democràcia és parlar de gestió de la diversitat, és parlar de respecte a l’altre, compartir espais comuns, és parlar de convivència, cohesió social.Cap de les creences, religions, cosmovisions que conviuen entre nosaltres són fruit únicament del fet migratori, sinó sobretot de la democràcia, que ens permet expressar-nos lliurement, en igualtat de drets i deures, en tots els àmbits de la vida, també el religiós. Certament que una societat cada vegada més plural i diversa és una societat més complicada de gestionar, la repetició automàtica de models, ja no funciona. No tenim referents únics, iguals per a tothom. La gestió de la convivència no es una tasca senzilla, lliure de dificultats i conflictes. La temptació d’enyorar el passat i mirar enrere, com si el que havíem viscut fos millor, és una actitud comprensible, però infecunda, retardarà alguns canvis, però no els frenarà.Ens cal aprendre a conviure en la diversitat i el canvi permanent. Aprendre a viure, aprendre a escoltar, parlar, dialogar amb el que pensa i viu amb uns valors diferents als meus, als nostres, a no considerar-nos superiors, a trencar amb els prejudicis i les pors. Fer-nos conscients que res del que passa al nostre entorn m’és aliè.En aquest marc, ser educat en bona part vol dir aprendre a viure amb els altres i estar disposat a aprendre sempre de nou. Les capacitats cognitives han deixat de ser les úniques capacitats que preocupen als educadors i a l’escola, els valors morals, socials, afectius, esdevenen bàsics en qualsevol procés de creixement personal. En aquest marc parlar de religió com a cultura té un sentit positiu, que no podrem compartir degut que uns senyors, mai més ben dit, prefereixen fer veure que manen i això, ho consideren molt més importat que totes les altres coses.Deixeu-nos acabar, aquesta breu ressenya, compartint una confessió. Obre el llibre una entrevista al pare Cassià Maria Just. Fa un mes, el pare Cassià ens va trucar per comunicar-nos que no havia pogut venir a la presentació del llibre i que, potser, ja no ens veuríem més: el càncer diagnosticat solament rebia un tractament pal·liatiu. Ens va demanar que no defallíssim en el treball cap a una nova església, acollidora i oberta. Un compromís que volem compartir i estendre a totes les amigues i amics de L’Agulla.

Enric Canet, Jordi Puig i Pere Vilaseca són els autors del llibre “Religió, escola i poder, un trencaclosques que no encaixa” (Viena Edicions).