Al cel menjant xocolata

A l'Agulla estem de dol. Se'ns ha mort un bon amic, en Josep M. Puxan, capellà i rector de la parròquia de Santa Engràcia, a Nou Barris, Barcelona. Consiliari de l'ACO i de la JOC. La notícia és molt recent i estem encara força commocionats. En Josep M. patia un càncer, ja fa temps. Havia reduït activitats però continuava al peu del canó. Ell i la medicació brutal que prenia. De fet l'han trobat mort a peu d'ordinador. Per a molts de nosaltres, en Josep M. ha estat un punt importantíssim de referència: per la seva voluntat d'estar a prop de la gent, per la seva senzillesa, capacitat d'escoltar, per l'austeritat i manca absoluta de protagonisme, per la generositat i per la seva alegria... No feia gaire discursos, simplement vivia les coses amb dedicació i goig. Començava el dia a les 6 del matí, pregant, i el finalitzava a les tantes de la nit després de la darrera reunió. Sempre era a punt en el moment de fer les feines més pesades de les quals mai no s'escaquejava: des de carregar i descarregar a fer allò que fa tanta mandra després d'una trobada complicada: tornar al local a desar-ho tot.

Només li coneixíem, a part de l'Evangeli, una única passió: la xocolata, que per sort nostra compartia amb tots nosaltres. Ens endolçava la vida preparant trufes i portant-nos pastissos. De vegades era tan auster que ens descol·locava. Fins al final ha estat així, perquè ha donat el seu cos a la ciència i per tant suposem que alguna cosa es farà però pròpiament un enterrament, no.
Treballava per a l'autonomia de la gent. No se sentia imprescindible. Al moviment, a l'ACO, vam tenir ocasió de comprovar-ho. A la parròquia van veure-ho quan va caure malalt. A tall d'improvisat homenatge, i perquè és una manera més de sentir-lo a prop, publiquem un parell de col·laboracions que ens va fer a l'Agulla. Una quan va fer 50 anys i una altra quan, fa un temps, el van haver d'operar i va haver de deixar sola la parròquia. Josep M., gràcies per tot el que ens has arribat a donar. Que visquis en Déu!