5 de nov. 2007

Al cel menjant xocolata

A l'Agulla estem de dol. Se'ns ha mort un bon amic, en Josep M. Puxan, capellà i rector de la parròquia de Santa Engràcia, a Nou Barris, Barcelona. Consiliari de l'ACO i de la JOC. La notícia és molt recent i estem encara força commocionats. En Josep M. patia un càncer, ja fa temps. Havia reduït activitats però continuava al peu del canó. Ell i la medicació brutal que prenia. De fet l'han trobat mort a peu d'ordinador. Per a molts de nosaltres, en Josep M. ha estat un punt importantíssim de referència: per la seva voluntat d'estar a prop de la gent, per la seva senzillesa, capacitat d'escoltar, per l'austeritat i manca absoluta de protagonisme, per la generositat i per la seva alegria... No feia gaire discursos, simplement vivia les coses amb dedicació i goig. Començava el dia a les 6 del matí, pregant, i el finalitzava a les tantes de la nit després de la darrera reunió. Sempre era a punt en el moment de fer les feines més pesades de les quals mai no s'escaquejava: des de carregar i descarregar a fer allò que fa tanta mandra després d'una trobada complicada: tornar al local a desar-ho tot.
Només li coneixíem, a part de l'Evangeli, una única passió: la xocolata, que per sort nostra compartia amb tots nosaltres. Ens endolçava la vida preparant trufes i portant-nos pastissos. De vegades era tan auster que ens descol·locava. Fins al final ha estat així, perquè ha donat el seu cos a la ciència i per tant suposem que alguna cosa es farà però pròpiament un enterrament, no.
Treballava per a l'autonomia de la gent. No se sentia imprescindible. Al moviment, a l'ACO, vam tenir ocasió de comprovar-ho. A la parròquia van veure-ho quan va caure malalt. A tall d'improvisat homenatge, i perquè és una manera més de sentir-lo a prop, publiquem un parell de col·laboracions que ens va fer a l'Agulla. Una quan va fer 50 anys i una altra quan, fa un temps, el van haver d'operar i va haver de deixar sola la parròquia. Josep M., gràcies per tot el que ens has arribat a donar. Que visquis en Déu!

3 comentaris:

montserrat ha dit...

Amb en Josep Maria ens vam conèixer quan jo era una nena, ara fa més de 35 anys.Ha estat el meu professor de català, monitor de colònies, company del Pirineu,cmpany del secretariat de la JOC, consiliari del grup de l´ACO i sobretot amic. Des que ara fa uns anys vivíem lluny un de l´altre mantenìem la nostra relació quan jo m´escapava a Catalunya i sobretot via email: una setmana un, una setmana l´altra anàvem compartint la nostra vida tal com havíem fet sempre.
Dijous passat per Tots Sants, em deia: "Goig d'una comunitat que ha anat funcionant, de l'afecte i l'interès constant de la família, dels amics, dels membres de la parròquia, dels més col·laboradors, de la gent de missa, de gent del carrer....
I jo més conscient de la "normalitat" que he de viure, una normalitat que he de vetllar, que és la d'ara i no la de fa un temps, que malgrat em trobi bé no puc baixar la guàrdia... pel bé de tots, i també pel meu.
Imperssió que cada dia em trobo millor, però el crit unànime, "cuida't i deixat cuidar".....

Gràcies, Josep Maria, per haver-nos estimat tant.
montserrat

Anònim ha dit...

Benvolguts companys de L'Agulla, sóc en Francesc Romeu i us vull agrair la vostra rapidesa i el vostre gran encert en fer memòria del nostre bon company Josep M. Puxan. Un dels capellans més treballors que he conegut mai! Ja sabeu que els grans mitjans de comunicació no en diran res, però el que és més bonic és que els més petits us en feu ressò. Moltes gràcies perquè aquesta nit és com si haguèssim estat tots junts en una mateixa Revisió de Vida!!!

Marta ha dit...

Bon dia.
Jo dono dono gràcies a Déu per l'oportunitat de sentir-me acompanyada pel consiliaris dels nostres moviments. En Puxan un gran consiliari.
Una forta abraçada a 9Barris.
Marta Digón