Entre els valors més cotitzats de la globalització s’hi troba la capacitat de mobilitat i les facilitats en el transport. Desplaçar-se milers de quilòmetres setmanalment per atendre els compromisos laborals és una cosa que està a l’ordre del dia entre determinats col·lectius a l’empresa. Consumir productes que vénen d’altres països o continents és el més normal. Desplaçar-se diàriament a una altra ciutat per anar a treballar, anar a estudiar o a comprar també és el més habitual. Les limitacions físiques van caient, i això ens fa cofois i cosmopolites. Les raons d’aquesta embranzida globalitzadora que s’ha accentuat en el darrer decenni té a veure amb la reenginyeria industrial, i fins i tot social, si se’m permet l’expressió. M’explicaré: el món sencer és una enorme fàbrica global connectada per una espessa xarxa de transport de persones i de mercaderies. Les carreteres, els aeroports i les línies d’alta velocitat son un bé estratègic, per això se’n parla tant. El veritable mèrit del transport no és la seva capacitat de portar coses d’un cantó a l’altre, sinó fer-ho de manera barata i eficaç, però produint uns enormes costos tant humans com mediambientals. Vet aquí el crit d’alerta!El transport és el principal responsable de les emissions de CO2 que produeixen l’escalfament del planeta. Vet aquí l’impacte mediambiental!
El transport està a la base de l’estil de vida de la gent a les conurbacions metropolitanes que concentren la població a barris dormitori, concentren el comerç en grans àrees a les quals cal anar-hi amb cotxe, les oficines al centre de la ciutat i l’oci en parcs temàtics que son autèntiques fabriques d’entreteniment. Se m’acudeix que la qualitat de vida segurament és inversament proporcional al nombre de kilòmetres o al temps emprat diàriament en els desplaçaments. Vet aquí l’impacte humà!
Per què no reivindicar el que alguns anomenen ara amb to menys pejoratiu la “ciutat densa”? És a dir, la concentració urbana que fa possible el trajecte a peu, i que troba en el comerç tradicional i de proximitat el millor amic i aliat, i practica les relacions en la trama asociativa i cultural. Per cert, proposo que una altre dia parlem de la inconveniència d’aquest succedani de la cultura anomenat entreteniment.
Salvador Clarós,
publicat en el número 28, febrer de 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada