L'Església som nosaltres

EP! no confoneu! aquests "nosaltres" no som nosaltres, són "altres" nosaltres.

Vaig haver de llegir-ho dues vegades i en dos escrits del vaticà diferents. El dia 24 del juliol passat, abans d'abandonar les Dolomites, per tornar a Castelgandolfo ( quantes segones residències té el papa?) el Benet XVI es va reunir amb uns dos cents sacerdots i els va dir: "L'Església som nosaltres mateixos", no sé si en llatí o en italià, però no importa, encara que fos en etrusc algú també el traduïria.
El bisbe de Roma, el Papa m'ha exclòs, m'ha tret de l'Església ja que és, segons ell, l'estament eclesial, i jo només sóc un laic d'anar a peu. En la meva parròquia només tenim un membre d'aquesta Església: el nostre benvolgut rector (i dubto molt ho consideri un honor).
Ja ho veieu, la setmana passada jo tenia dues esglésies, ara només en tinc una, just la que, si era necessari, deia que escolliria. Amb aquesta mentalitat del papa, podem esperar canvis? Essent caritatiu, vull pensar que fou un lapsus, però se sap que els lapsus solen presentar la realitat del què es pensa.
Tanmateix estic tranquil, Jesús de Natzaret no va fundar una església, ens va dur el Regne de Déu, i aquest abarca la terra, i d'aquest Regne en formo part , perquè és per els qui en volen ser, per els qui fan el que poden per ser-ne, fins i tot molts en són sense saber-ho: tots aquells que estimen sense egoismes. Perquè el Regne de Déu, és amor, és amistat, és servei voluntari, i tot això ho trobo en la comunitat que m'ha acollit, la meva petita església.

La setmana passada deia que l'Església Romana em dolia, avui ho fa un xic més. 

Francesc Gimbernat