La vida quotidiana està plena de contradiccions. Per exemple un dels indicadors del grau de benestar de les persones és la despesa energètica, perquè s’associa a més calefacció, millors vacances, equipaments mecanitzats. En canvi, el consum d’energia també va directament lligat a l’escalfament global del planeta i tothom sap prou que el manteniment del paisatge i la conservació dels sistemes naturals té molt a veure amb el benestar.
Una manera intencionadament comprometedora d’entendre l’impacte de l’activitat humana sobre el planeta és mitjançant el càlcul de les emissions per càpita de contaminants, indicador aquest que ha popularitzat el famós tractat de Kyoto sobre l’escalfament global del planeta. Per fer-ho fàcil m’he inventat el següent enunciat en forma de metàfora: Cada persona porta associada una xemeneia a través de la qual llença a l’atmosfera un fum que és més negre i més abundant com més riquesa té. És evident que per les xemeneies dels ciutadans rics en surt més fum perquè les emissions de carboni -principal responsable de l’escalfament global- depenen principalment de l’energia consumida en els desplaçaments i transports, en la calefacció i en la transformació dels productes que consumim. La manca de compromís de la gent de la nostra societat, que som grans consumidors d’energia i també grans contaminadors, es deu en part a l’escassa consciència que tenim tots de l’enorme quantitat de fum que surt de la xemeneia personal. Tots ens movem entre la innocència de creure que no som els actors directes de l’escalfament global, i la mala fe de negar-ho directament per tal de no comprometre el propi benestar.
Però les dades que ens ofereixen els científics com el professor Christopher Flavin, president del Worldwatch Institute, apunten a la previsió de canvis climàtics importantíssims durant el segle actual, atès que la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera ha arribat al nivell més alt en com a mínim 420.000 anys, i la tendència és a incrementar-se encara més. Tenim avui l’oportunitat d’orientar el benestar personal cap a un estil de vida que redueixi la despesa energètica en lloc d’incrementar-la. Tenim la responsabilitat de castigar les opcions polítiques que no assumeixin amb propostes serioses la reducció d’emissions de carboni i no incorporin de forma significativa alternatives d’energia neta i renovable.
Salvador Clarós
Publicat en el número 29, abril de 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada