10 de nov. 2007

Què són els sentiments?

Què són els sentiments? Oscar Brenifier. Il·lustracions de Serge Bloch. Editorial Edebé. Col·lecció Superpreguntes
El regal més bonic i intel·ligent que ens han fet a casa darrerament és aquest llibre. Què són els sentiments? és un treball genial dirigit a infants i adolescents a fi que, compartint una estona amb els pares, aprenguin a pensar per ells mateixos sobre aspectes fonamentals de la vida. El llibre està dividit en sis capítols: Proves d’amor, Gelosia, Conflicte, Amor, Amistat i Timidesa. Cada capítol és una pregunta amb sis respostes diferents, que generen noves preguntes. L’objectiu no és trobar cap resposta encertada... sinó pensar per un mateix i ajudar a fer sorgir amb normalitat preguntes sobre els sentiments positius i negatius, i desenvolupar-ne la conversa i el diàleg. Com saps que els teus pares t’estimen? Estàs gelós dels teus germans i germanes? Et fa por parlar davant de la classe? És millor estar sol o amb amics? És bo estar enamorat? Per què et baralles amb els qui t’estimes? Us recomano el llibre, no només per a pares i fills. Al cap i a la fi, les grans preguntes que es fan els nostres infants són les mateixes que ens podem fer nosaltres... L’autor és doctor en Filosofia i ha treballat especialment en la pràctica filosòfica per a nens. Les il.lustracions són genials. De la mateixa col.lecció trobareu també Què és la vida? i Què és el bé i el mal, també molt interessants. Maria-Josep Hernàndez

2 comentaris:

josepmaria ha dit...

VAig comprar el llibre a la Claret,i també el del "sentit de la vida"...De primer em semblaven com massa infantils...Després ja començava a decobrir-hi la gràcia...La prova de foc ha estat a la tutoria de l'Aula Oberta...
Ha funcionat i tant que ha funcionat! El tema: per què ens barallem...? Per què ens hi tornem...? Gràcies Maria Josep.

Maria-Josep ha dit...

Si, és ben curiós: un aparent llenguatge i enfoc per infants resulta fer-nos pensar de bo i bo als adults. Encertadíssim, també, el capítol "és bo enamorar-se?", ai... quina cura d'humilitat que ens aporta a nosaltres, els grans, que ens pensem a voltes tan saberuts...
Salutacions!