Aquest és un plat de muntanya molt propi de l’hivern i, com el seu nom indica, típic de la Cerdanya. La cuina tradicional de la Cerdanya és purament rural derivada de productes del camp, l’hort i el bosc. Aquesta terra només dóna una collita, degut al fred intens i per tant no s’hi poden cultivar gaire varietat de productes. Això sí, els pocs que resisteixen són molt apreciats, entre ells els ingredients que utilitzarem per aquest plat: les patates (allà en diuen trumfes), les cols, els alls, etc. Presentar-vos avui aquest plat, a part de tractar-se d’un menjar molt bo, respon també, si m’ho permeteu, a un gest sentimental, ja que servidora i alguns amics subscriptors, hem compartit taula i vida en un petit poble de la Cerdanya que sempre estarà en el nostre record. Ingredients (per a quatre persones): Patates (600 g.), col (400 g.), 4 talls de cansalada, dos grans d’all, oli.
Preparació: Es posa a bullir la col, una mitja hora, en una olla amb aigua i sal (es recomana que la col es desfulli en comptes de tallar-la a trossos amb el ganivet; ens facilitarà el trinxat). Afegirem les patates pelades, rentades i tallades i deixarem bullir durant ¼ d’hora més.
Mentrestant en una paella amb oli fregirem la cansalada tallada en tiretes petites. Quan siguin ben rosses, hi afegirem els alls trinxats. Quan comencin a daurar-se ho apartarem del foc.
Un cop bullides, escorrerem la col i les patates, reservant una mica d’aigua per si ens fes falta. Aixafarem bé la col i les patates de manera que quedi ben barrejat i uniforme (textura semblant a un puré). Aquest procés s’ha de fer ràpid i en calent i si ho necessitem per lligar-ho es pot afegir una mica del suc que hem reservat.
Un cop fet el trinxat, hi afegirem la cansalada i els alls i part del suc d’oli. Ho posarem a la paella i deixarem que es torri de la part inferior (cosa que coneixerem per les vores daurades). Finalment ho girarem, com fem amb la truita, de manera que quedi el torrat a la part superior. S’ha de servir calent. (Si us agrada molt torrat podeu girar-lo vàries vegades perque es torri per les dues bandes)
Amb un plat així podem combatre, d’una manera sana, el fred de l’hivern. No us sembla?
Tere Jorge
Publicat en el número 33, febrer de 2003
1 comentari:
Jo n'he menjat. És bo!
Publica un comentari a l'entrada