Sopa de fredolics

És una de les riqueses de la nostra terra que compta amb boscos pròdigs en aquest preuat producte (menyspreat en altres indrets). Podem trobar una gran varietat de bolets que neixen encara malgrat la destrucció ecològica que pateixen. També és molt tradicional la figura del boletaire, expert buscador i gelós coneixedor dels llocs on cal cercar cada espècie, capaç de no deixar rastre del seu pas pel bosc i incapaç de la més mínima destrucció. No confondre mai amb una altra figura, per desgràcia cada vegada més freqüent, molt més sorollós i de tarannà destructor que es belluga pel bosc: parlo del pixa-pins o camaco que, amb la seva ignorància fa disminuir la collita de bolets.

Malgrat aquests inconvenients, el bolet és com una promesa, davant l’hivern que s’apropa, que en la mort cíclica de la natura i de l’aparent humitat podrida de les fulles, sempre hi ha un renaixement constant.

Ingredients per a quatre persones: un litre i mig de brou lleuger de pollastre; fredolics o qualsevol altre bolet aromàtic (uns 250 g. aproximadament); dues cebes; llesquetes de pa (unes quatre); per a la picada: all, julivert, safrà, avellanes torrades, mig got petit de vi ranci

Preparació

Primer s’han de sofregir les cebes en oli tebi i a foc molt suau fins que agafin aquell color daurat (ho podem fer fins i tot el dia abans i conservar-ho en un pot de vidre a la nevera). Caldrà estofar els bolets en una olla juntament amb el sofregit de ceba. Hi afegirem les llesquetes de pa tallades molt fines i donarem uns tombs per afegir el brou i fer arrencar el bull. Cal que ho fem bullir mitja hora a foc lent. Cinc minuts abans d’acabar, hi tirarem la picada dissolta en una mica de brou i el vi ranci. Rectificarem de sal i batrem el conjunt per aconseguir una sopa homogènia. Es pot acompanyar d’alguns bolets sofregits que haurem reservat, uns daus de pa fregit i fins i tot unes virutes de pernil salat.

Tere Jorge

Publicat en el número 31, octubre de 2002