Ara, en aquests dies (atenció, l'any 2002!) coincideixen dos fets culturals importants. Per a la tradició cristiana comencen les festes de Nadal. Per a la tradició àrab acaben les festes del Ramadà. Dues festes, dues tradicions, dues cultures que conviuen en un mateix país. Avui us oferim una recepta, que ja feia la meva àvia, i que per a mi representa una síntesi entre la cultura culinària del nostre país i la cultura àrab. Tant de bo fos tan fàcil també en termes de convivència, sintetitzar les dues tradicions i extreure el millor de cada una d’elles per poder enriquir-nos mútuament. Sigui aquest plat un exemple.
Es fregeixen els alls sencers i les ametlles, s’aparten i es posen a escórrer perquè deixin anar l’oli. Es fregeix el pollastre, que prèviament hem salat, fins que quedi ros i es reserva dins la cassola. Tallem les cebes a rodanxes no gaire primes i les sofregim lentament amb una branca de canyella. La reservem junt amb el pollastre. Es tritura amb la batedora un grapat d’ametlles, els alls fregits, el julivert, el vi blanc, i l’oli de fregir el pollastre i ho aboquem per sobre a la cassola. Afegim el comí en pols, el pebre i sal al gust. Afegim les dues fulles de llorer i aigua fins que cobreixi el pollastre. Ho tindrem 5 minuts a foc viu fins que arrenqui el bull i uns vint minuts a foc molt lent, fins que es redueixi a la meitat la salsa. Al final hi afegim les panses i/o prunes perquè no es desfacin. Al moment de servir-lo repartim la resta d’ametlles i els ous durs tallats a barques.
Tere Jorge
Publicat en el número 32, desembre de 2002
1 comentari:
A l'estiu, quan vaig ser a Palestina, em vaig fer uns tips de menjar pollastre, que deu ser el tall més barat. Tot i així no el vaig avorrir gens perquè cada àpat de pollastre tenia un gust diferent. Deu ser per les espècies diverses que tenen els àrabs.
Publica un comentari a l'entrada